Opinió

Tribuna

De nou el dèficit fiscal

“Eixugar el dèficit fiscal hauria de poder voler dir reduir equitativament la pressió fiscal o assegurar a tota la població una renda neta després d’impostos ajustada a la capacitat adquisitiva real
“Què hi podem fer, ara, nosaltres? No tant marejar amb dades mirant cap a fora, sinó mostrar amb fets que el govern mereix la correcció del saldo. Aniria bé endreçar la gestió de despesa i ingressos i oferir una millor acció de govern

Altre cop la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia i Finan­ces de la Gene­ra­li­tat ha cal­cu­lat la balança fis­cal de Cata­lu­nya amb l’admi­nis­tració cen­tral de l’Estat espa­nyol. De nou, s’han bellu­gat als mit­jans les veus dels nega­ci­o­nis­tes, les dels escèptics men­fo­tis­tes i dels entu­si­as­tes més o manco ven­ti­lats. La veri­tat és que el tema avor­reix, tot i que no sem­bla que li resti gens de prestància en el debat polític. I, per als qui no els agradi la con­trovèrsia, mira que seria sen­zill resol­dre-la posant dades i cri­te­ris sobre la taula!

A falta, però, de trans­parència per part dels orga­nis­mes esta­tals, s’han de fer esti­ma­ci­ons, que asse­guro que són les més plau­si­bles amb la infor­mació dis­po­ni­ble. En tot cas, avui hau­ria d’estar ja fora de dubte que l’enfo­ca­ment mone­tari és l’apro­piat per aquest exer­cici, en coherència amb la idea que és on es gas­ten efec­ti­va­ment els recur­sos on es pro­du­ei­xen els arros­se­ga­ments econòmics d’interès. Però no. Alguns, per bé de des­vir­tuar les con­clu­si­ons que del càlcul es poden deri­var, qüesti­o­nen el mètode. També sobre si hi cap o no una vari­ant al fet de no neu­tra­lit­zar el dèficit: gas­tar sense cost fis­cal, com si els diners cai­gues­sin del cel per sem­pre més; una altra fal·làcia per qüesti­o­nar resul­tats. I, final­ment, alguns hi intro­du­ei­xen fins i tot vari­a­ci­ons segons dife­rents supòsits d’incidència tri­butària; sobre qui suporta efec­ti­va­ment els impos­tos. Impos­si­ble, això, de saber en tot temps i lloc, quan depèn de la manera en què qui rep l’impost se l’intenta treure de sobre i el tras­llada a ter­cers; fet que depèn del tipus de base impo­sa­ble gra­vada, del sec­tor de referència de fac­tors i pro­duc­tes i del grau de com­petència o mono­poli del mer­cat. No és d’estra­nyar així que els majors experts en incidència fis­cal (Saez, Zuc­man, Slem­rod, Piketty, al dar­rer monogràfic d’Oxford Review of Eco­no­mic Policy, 39, 2023) con­clo­guin a favor de la impu­tació d’acord amb l’obli­gació esta­tutària; del supòsit d’as if (com si) a les bases s’hi accedís d’acord amb la capa­ci­tat fis­cal pròpia.

Per altra banda, con­tra la idea dels entu­si­as­tes de l’espoli d’“agafa els diners i corre”, no tot el dife­ren­cial ha de ser­vir per finançar més des­pesa “cre­a­tiva”. Aquest parany l’han inten­tat alguns polítics per inten­tar mos­trar que amb vint mil mili­ons anu­als lli­garíem gos­sos amb llon­ga­nis­ses. Un gran reclam pen­sat per fer sobi­ra­nis­tes el nou­vin­gut i l’autòcton pre­cari, amb min­sos resul­tats fins al moment. Eixu­gar el dèficit fis­cal també hau­ria de poder voler dir reduir equi­ta­ti­va­ment la pressió fis­cal; per exem­ple, amb des­gra­va­ci­ons selec­ti­ves per política social, mínims exempts més alts d’acord amb el dife­ren­cial supe­rior de cos­tos que té un català, o per asse­gu­rar a tota la població una renda neta després d’impos­tos ajus­tada a la capa­ci­tat adqui­si­tiva real per la via d’una càrrega fis­cal més baixa. O amb una tri­bu­tació deci­di­da­ment a favor de la nata­li­tat, amb exempció de pagar l’IRPF per famílies de dos o més fills men­tre duri la criança i l’edu­cació bàsica, com s’estan plan­te­jant alguns països davant l’enfon­sa­ment de la nata­li­tat.

Val a dir també que el saldo de la balança fis­cal no depèn només del finançament autonòmic. Una millora d’aquest, acom­pa­nyada d’una reti­rada de la des­pesa de l’Estat sobre el ter­ri­tori en exer­cici de les seves com­petències, dei­xa­ria les coses com estan. O, més subli­mi­nar­ment, no exe­cu­tant les inver­si­ons pres­su­pos­ta­des, mal­me­tent així el seu efecte mul­ti­pli­ca­dor, tal com l’enfo­ca­ment de flux mone­tari per­se­gueix, anul·laria el resul­tat.

Bé. Tot això cansa. I avor­reix perquè res no can­via. És per a l’eco­no­mia cata­lana un càrrec estruc­tu­ral que li resta fins a cinc punts –s’ha esti­mat– de crei­xe­ment real, i que es mou només una mica amb la con­jun­tura econòmica: si Cata­lu­nya millora per sobre de la mit­jana, el dre­natge fis­cal aug­menta, tant per l’absorció impo­si­tiva més gran com per la menor pri­o­rit­zació en la des­pesa.

Reco­ne­gut el fet, però, què hi podem fer, ara, nosal­tres? No tant mare­jar amb dades mirant cap a fora, sinó mos­trar amb fets que el nos­tre govern mereix la cor­recció del saldo. Per això ani­ria bé endreçar la gestió de la des­pesa i dels ingres­sos i ofe­rir una millor acció de govern. També si es rei­vin­dica cap a fora la fi de la dis­cri­mi­nació fis­cal amb una sola veu –ara, la de qui sigui més creïble– i cap a din­tre es mos­tra a la ciu­ta­da­nia un govern que governa amb el suport també de qui no vol estar en el govern. Sense posar ordre de por­tes enfora i cap endins a la casa pròpia, avui amb caco­fo­nia externa i retrets interns per­ma­nents, alguns poden començar a qüesti­o­nar si posar més diners a les mans del govern, amb la reducció del dèficit fis­cal, és a hores d’ara un pèl atre­vit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia