Generació tap o experiència
Hem de ser capaços de combinar generacions, d’aprendre els uns dels altres, i construirem una societat més justa i equilibrada
Fa un dies sentia a la ràdio l’entrevista que feien al professor Josep Sala Cullell en què parlaven sobre la generació tap, tema que té desenvolupat en un llibre publicat l’any 2020 i en alguns articles. No puc opinar sobre aquest llibre, ja que no l’he llegit, i potser hauria de fer-ho, ja que sembla que és en aquesta generació on em toca encaixar, tot i que pels pèls. Potser per això no me’n sento?
Segons Sala, aquesta generació es caracteritza, essencialment, per detenir els llocs de poder i decisió des de finals de la dictadura i al llarg de la transició, i no permetre la “renovació de cares”. És cert, eren allà, els tocava per naixement, no n’hi havia cap altra a punt per ocupar les posicions disponibles. Tots ells es varen construir en unes condicions polítiques, socials i econòmiques determinades, i n’han generat unes altres, evidentment. Això ha passat en cada salt històric al llarg dels temps.
No penso entrar a discutir sobre el concepte tap, ni tampoc sobre les etiquetes generacionals, que ara estan tan de moda. Estic absolutament en contra de crear aquestes cotilles, que massa sovint condicionen o serveixen d’excusa. A totes les persones que busquem tenir una vida professional activa ens interessa el mateix: prosperar, i guanyar-nos-hi les garrofes, també. La qüestió és, en quin moment i com hem d’abandonar el lloc que ens ha costat aconseguir, sovint amb molt d’esforç, per deixar pas als que vinguin al darrere? L’experiència on queda? Per descomptat que els que venen després fan i busquen exactament el mateix, per això es queixen! Deixeu-me advocar pels consells de savis i per la creació d’equips pluridisciplinaris i multigeneracionals. M’interessa l’experiència i els coneixements dels que m’han precedit, i també les idees dels que em venen al darrere. No cal començar de zero i discriminar allò que és vell, com tampoc no hem d’abominar les joves propostes. És complicat, ho sé, però hem de ser capaços de combinar generacions, d’aprendre els uns dels altres, i segur que construirem una societat més justa i equilibrada! Evitem les compartimentacions i compartim experiències, segurament que ens estalviarem molts problemes!
