Girona sí que és voluntària
Si a prop vostre hi ha algú que fa voluntariat actiu, feliciteu-lo i animeu-lo. S’ho mereix
Som a una setmana exacta de la data en què es commemora el Dia Internacional del Voluntariat. L’any 1985, l’Assemblea General de les Nacions Unides va escollir el 5 de desembre per tal de contribuir i sensibilitzar el públic de tot el món sobre el voluntariat en totes les seves vessants. Amb la institucionalització d’aquest dia, l’ONU impulsa aquesta diada per reconèixer persones i entitats que d’una manera lliure i solidària tiren endavant projectes en benefici de les persones i la societat.
Girona no va curta d’iniciatives solidàries, d’aventures altruistes, d’activismes sense ànim de benefici propi, sinó en el benefici d’altri. El que manca és que tota aquesta bona voluntat, que és i que existeix, es faci visible, que es conegui, i que es comparteixi al màxim. Als que hi participen i als qui se’n beneficien, els que no hi són part activa poden ajudar més del que els sembla, encara que sigui només reconeixent-los i valorant-los la tasca que fan.
En aquest petit advent que hi ha fins al dia 5, fem esforços i fixem-nos en iniciatives com les del Gran Recapte d’Aliments, al qual ja ens hi hem acostumat i no en mesurem la magnitud. O la Fira d’Entitats que es va celebrar aquest dissabte a la plaça de Catalunya, on l’alegria, la música i el bon ambient es van barrejar amb els missatges de conscienciació social. O La Marató, que va trampejant els vents polítics i segueix endavant, convocant marxes, balls o vetllades per recollir fins a l’últim alè de generositat que es pugui esgarrapar. Són centenars i centenars d’experiències que demostren que Girona sí que és voluntària i que té molta gent que es mulla i es preocupa pels altres.
Precisament, aquest divendres, Girona Voluntària –coordinadora d’entitats socials i d’acció comunitària a la ciutat i comarques– celebra la ja tradicional Festa del Voluntariat per reconèixer i agrair a les persones i a les entitats la seva tasca altruista. Perquè aquesta feina –sigui social o cultural, sigui d’activisme– cansa i esgota. Sentir que se’t dona un copet a l’esquena i se t’anima a seguir, és essencial. Si a prop vostre hi ha algú que fa voluntariat actiu, feliciteu-lo i animeu-lo a seguir. S’ho mereix. Ah, i ajudeu-lo en el que pugueu.
