Dies de cine

Lle­geixo en aquest diari que els cine­mes han recu­pe­rat un 19% de la taqui­lla, si bé les xifres encara que­den un 20% per sota de la mit­jana dels cinc anys pre­vis a la pandèmia (2015-2019). Les dades de la con­sul­tora Coms­core Movies Spain també des­ta­quen que el nom­bre d’usu­a­ris de les pla­ta­for­mes de con­tin­guts audi­o­vi­su­als ha dis­minuït, men­tre que la pira­te­ria, sobre­tot entre els joves, es torna a fer pre­sent. En tot cas, m’ale­gra haver con­tribuït amb el meu petit gra de sorra a l’aug­ment d’espec­ta­dors de cine­mes i els animo a apro­fi­tar les fes­tes de Nadal per fer-hi almenys una incursió. Si hi ha una acti­vi­tat que fa família en aques­tes dates, a més de visi­tar algun pes­se­bre vivent i de fer cagar el tió, és anar ple­gats a veure una super­pro­ducció amb cris­pe­tes inclo­ses. Per Sant Esteve era tra­dició pair els cane­lons asse­guts davant d’una gran pan­ta­lla on, pel mateix preu, s’ha dir que més asse­qui­ble que el d’ara, tenies dret a dues pel·lícules. I posats a fer els reco­mano La soci­e­dad de la nieve, diri­gida pel català Juan Anto­nio Bayona, que relata d’una forma extra­or­dinària i rabi­o­sa­ment humana l’acci­dent aeri que va tenir lloc a la ser­ra­lada dels Andes xilens el 13 d’octu­bre del 1972. Hi van morir 29 per­so­nes i 16 van acon­se­guir sobre­viure. Van ser res­ca­ta­des el 22 de desem­bre.