L’oca de l’Onyar

Encara fal­ta­ven un parell de set­ma­nes per girar el dar­rer full del calen­dari, que vam veure per pri­mera vegada l’oca de l’Onyar. Pri­mer vam dir: un ànec molt gros! Però aviat entenguérem que aquell ani­mal que pas­se­java orgu­llo­sa­ment la seva ploma blanca entre el pont de pedra i la pla­ta­forma no era un ànec, sinó una oca. Sí, va dir un amic, però les oques tenen el coll més llarg... I pot­ser sí. De fet, cap de nosal­tres havia vist una oca de veri­tat en els últims trenta o qua­ranta anys,

La meva imatge de les oques venia de molt petit, en algun poblet de pagès, arri­bant a una casa i sen­tint-me ata­cat per –un estol?, un remat?– una colla de set o vuit ani­mals for­mant mili­tar­ment, amb el coll llarg esti­rat enda­vant, els becs diri­gits cap a mi, i les inten­ci­ons clara­ment agres­si­ves, clo­que­jant escan­da­lo­sa­ment. També he vist com, de cara a la festa major, a Adri, les enguia­ven o pot­ser he de dir embo­ca­ven, fent bai­xar les faves amb els dits fins al guier... Dei­xem-ho estar, que no trobo ni guier al dic­ci­o­nari.

L’oca de l’Onyar va des­a­parèixer uns dies. Però va resul­tar que, sen­zi­lla­ment, havia viat­jat riu avall i ara, ja amb l’any nou a sobre, la tenim de reina sota del pont de Sant Agustí i més enllà, cap al pont d’en Gómez o de la Prin­cesa. Allà, amb les cases abo­ca­des a l’aigua, ha tro­bat un parell de veïns que de tant en tant li tiren un rosegó de pa. Ella ho sap i l’espera. I els ànecs i coloms d’aque­lla zona també s’espe­ren per mirar d’esgar­ra­par una quei­xa­lada. Ara, l’oca es fa res­pec­tar i a l’hora de men­jar, ella és pri­mera. Només l’arri­bada d’alguna gavina li pot dis­cu­tir la pre­e­minència.

Un parell de pre­gun­tes. D’on ha sor­tit l’oca de l’Onyar? L’ani­mal que admi­rem, és una oca o un oc? Vull dir, és mas­cle o feme­lla? Ho pre­gunto perquè penso que, de la mateixa manera que tenim una bona colla d’ànecs, una munió de coloms, algu­nes gavi­nes i uns pocs ber­nats pes­cai­res al riu, bé hi podria haver també algu­nes oques. Però, natu­ral­ment, cal una pare­lla i, de moment, només tenim una au solitària. Li podem bus­car pare­lla? Ens hi posem? Ara, pri­mer algú li ha de mirar els bai­xos, per saber segur quina pare­lla li hem de bus­car.