Opinió

Lletra petita

Quan el camp s’emprenya

“Afortunadament el cas d’Esponellà no es pot fer extensiu a la majoria de la gent, però tampoc sembla que la sequera més severa d’ençà que se’n tenen registres ens tregui prou la son

El mateix dia que la portaveu del govern català, Patrícia Plaja, anunciava la imminència de noves restriccions d’aigua els diaris ens fèiem ressò del cas del veí d’Esponellà sancionat amb 3.000 euros de multa per haver gastat 5.200 metres cúbics en plena sequera. L’home ja ha demanat perdó, però l’alcalde l’ha advertit que si hi torna li podrien arribar a tallar el subministrament. Afortunadament el cas d’Esponellà no es pot fer extensiu a la majoria de la gent, però tampoc no sembla que la sequera més severa d’ençà que se’n tenen registres ens hagi tret fins ara prou la son. Recordem si no què van fer molts propietaris de piscines particulars quan a principis de l’estiu passat els ajuntaments van anunciar les primeres contencions del consum: afanyar-se a reomplir-les. També hi ha l’exemple contrari, és clar, una veïna meva que acaba de rebre una carta de l’Ajuntament en què la renyen per haver sobrepassat el límit establert i que, en fer venir la companyia a mirar-ho, ha descobert que tenia una fuita arran d’una avaria. Ara està mirant si li anul·len la sanció perquè ella sí que fa bondat, reutilitza l’aigua que pot i fins i tot té una galleda al plat de dutxa per no malgastar. Més enllà de la reorientació de les nostres rutines higièniques a casa nostra, els que ho tenen molt fotut són els pobres pagesos i ramaders: sense pluja no creix el farratge i si les vaques no mengen bé i tampoc no reben la quantitat necessària de beure estan abocades al sacrifici. Els embassaments catalans, ens diuen els registres oficials, voregen el límit del 16%, però com que no hi ha res com la saviesa camperola un servidor hi afegeix la següent reflexió provinent d’un vinater que produeix vi igual com es feia cent anys enrere, sense sulfits afegits, i que veu perillar la continuïtat de la seva vinya: la trista realitat, diu amb desori, és que estem molt per sota d’aquest 16% oficial perquè al cul dels embassaments s’hi acumula llot i fang que cal descomptar del volum d’aigua veritablement disponible. Per aquest i altres motius el malestar s’acumula al camp, els tractors catalans ja escalfen motors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia