Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Estat i ‘status’

Ho hem llegit al nostre diari: el portaveu del ministre de l’Interior ha anunciat que ja hi ha policia bilingüe, i que s’està estudiant una organització que permeti, en un breu termini, que tots els funcionaris de determinades zones siguin bilingües. I ha explicat que hi ha llocs on tots els formularis de la policia ja estan escrits en dos idiomes.

No en dubtéssiu pas: es tracta del ministre de l’Interior d’Itàlia.

Alícia Fajardo ha resumit molt bé el cas de la regió del Trentino-Alto Adige –on hi ha un sector d’habitants que parlen un dialecte tirolès pròxim a l’alemany que es parla a la veïna Àustria– i de les zones frontereres amb França i Iugoslàvia. Aquestes estimables minories lingüístiques dins l’Estat italià no arriben a una dècima part de la població que parla català dins l’Estat espanyol.

L’Estatut de la regió alpina de l’Alto Adige estableix la igualtat entre l’alemany i l’italià a l’Administració pública, i en compliment d’aquestes normes s’han pres les disposicions necessàries perquè tot el personal dependent de l’Estat destinat en aquest territori parli l’alemany.

Amb tots els respectes, caldrà dir que l’Alto Adige no té, dins l’Estat italià, el pes històric, cultural, demogràfic, etc., que tenen els Països Catalans dins l’Estat espanyol. Però és clar que és molt més respectat, o potser que els habitants d’aquest territori se saben fer respectar.

Tenim, doncs, dues reclamacions a fer a l’Estat espanyol, pel que fa a la llengua escrita i pel que fa a la llengua parlada.

En el primer camp, no és lògic que els catalans siguem menys atesos que els tirolesos del sud (Alto Adige). Tots els impresos i les comunicacions escrites dels diversos departaments estatals que tenen delegació a Catalunya –i no dic ara Països Catalans en funció de l’Estatut– han de presentar una versió catalana. Educació, Governació, Finances, Indústria, etc. Hem de defensar aquest punt de vista de la manera més sòlida i política possible, per tal de forçar una resposta oficial, que probablement serà en castellà i negativa. Però que en quedi constància. Que s’exposin els arguments pels quals l’Estat no pot utilitzar, a Catalunya, la llengua “pròpia” de Catalunya.

Quant al llenguatge parlat, és demanar massa que els catalans siguem tractats com la minoria de l’Alto Adige, on tots els funcionaris estatals parlaran també alemany? Caldrà preparar un pla d’acció en aquest sentit. Que els funcionaris de policia, de l’administració de justícia, de finances, etc., han d’entendre el català és ara obligat. Es pensa, però, aplicar l’Estatut? Més encara: a l’Alto Adige els funcionaris no tan sols l’entendran, la llengua “pròpia” del territori, sinó que la parlaran. Farà algun pas en aquesta línia l’Estat espanyol, o mantindrà els seus funcionaris en un significatiu “status de forasteria”?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia