Mirades
Una presentació ‘underground’
‘El dia del llamàntol’, un còmic amb monstres i superherois, es presenta amb un autor aturat per les tractorades
Si s’haguessin proposat fer-ho així, segur que no hauria sortit bé. Però dimecres de la setmana passada en un Espai 22 ple, el que va passar va ser de tot menys previsible. S’hi presentava El dia del llamàntol, un còmic editat per Laertes i que han parit Sebastià Roig i Jordi Arbonès, escriptors figuerenc i palafrugellenc de llarg recorregut, i que ha dibuixat Lluís Sala. El còmic ja s’havia presentat dies abans a la Bookman de Figueres, i a Girona el mestre de cerimònies va ser el periodista de Portbou Ramon Iglesias. ¿Què podia passar a l’hora de presentar el que ha estat definit pels entesos com un Patufet lisèrgic, una faula futurista o una història de ciència-ficció que passa en una Catalunya utòpica de l’any 2030? Doncs que en Sebastià Roig quedés atrapat a la carretera a causa de les tractorades dels pagesos i que tota la seva intervenció fos per telèfon després d’un invent del radiofonista Ramon Iglesias. I va anar tot tan collonut que en Sebastià va participar, i molt, i va arribar a temps de fer-se la foto del que va anomenar el trio calaveres, i per cloure l’acte, tot collonant i dient que en realitat havia seguit l’acte des del bar del costat.
El dia del llamàntol té la seva gènesi el 1991 en un viatge d’un grup d’escriptors gironins cap als premis Octubre de València. Hi havia també l’escriptora Natàlia Molero i Lloret, a qui va dedicat aquest còmic perquè “tenia un sentit de l’humor que no s’acabava mai”. “Dormíem molt poc i bevíem massa”, explica Roig, que recorda que entre cerveses i aigua de València anaven a recitals d’Enric Casasses o a xous de Carles Santos. Ell en diu desvariejos i el Llamàntol n’és fill. Va ser, doncs, al barri del Carme on va sorgir la idea d’una novel·la que imaginés una Catalunya utòpica, republicana i esbojarrada amenaçada per una força extramundana. A la pluja d’idees s’hi va afegir la Molero, que els havia colat en l’expedició. D’aquell desori al bar Capsa va sorgir la idea d’una novel·la amb gran dosi d’imaginació d’en Nif. Allò va quedar aturat. En Jordi Arbonès en va parlar al seu magnífic Camí de ronda (2019) i en Roig va pensar que aquella bèstia imaginada trenta anys enrere tenia futur, però com a còmic. El 2020 el guió estava enllestit i en Lluís Sala se’l va fer seu. És el seu primer còmic. El va dibuixar a llapis i el va entintar per ordinador.
El resultat és magnífic. En Ramon ho va explicar: “Si alguna cosa no m’esperava era ser a la 22 parlant sobre un llamàntol gegant, un Quim Torra amb aspecte de Professor X en cadira de rodes fent el paper de savi a favor de la pau, amb un president de Catalunya rastafari i una república catalana plena de xalats, robocops, superherois, una ninja empoderada o decapitada i la mala llet d’en Sebas i en Jordi a qui dona vida en Lluís Sala.” Doncs això han fet. I se’n carden molt cruelment del personal. El president de la Generalitat el 91 no l’imaginaven de la CUP, però ara és Oleguer T’Challa. Quim Torra encara no era editor, però l’expresident és qui mobilitza Les Quatre Barres, que, amagades sota el Pati dels Tarongers, són despertats per salvar el país d’un llamàntol activat per superpotències. Underground, pulp, surrealista, esbojarrada... Humor gamberro. I val la pena.
