Més pagesia i menys hipocresia
Aquesta falta d’interès pel què signifiquen les nostres arrels, i mai més ben dit, està deixant a la nostra pagesia desprotegida
Els protagonistes indiscutibles dels darrers dies, a casa nostra i arreu d’Europa, han estat els pagesos i els ramaders. Sobretot, les seves reivindicacions. He sentit parlar, amb tristor, de les exigències de la pagesia. Ho trobo barroer i fal·laç. La pagesia no exigeix. Reivindica, lluita pels drets compartits, i finalment esclata amb una ràbia continguda, contra les imposicions administratives, les extorsions dels intermediaris i, diguem-ho clar, l’estupidesa dels consumidors. I parlo de drets compartits, perquè també estan defensant els nostres. El dret a menjar el millor que ens dona la terra, el de garantir que aquests aliments es paguen a un preu just i el dret a la sostenibilitat del planeta. Us heu posat a pensar en què estem donant a menjar als nostres fills? La pressa del dia a dia ens ofega en una espiral d’haver de sortir al pas. El consumisme ha entrat dins d’aquesta voràgine, proposant-nos una alimentació que no coneix de temporades, ni de respecte pel territori ni de bona nutrició. L’auge d’espais de restauració que primen la imatge, l’exotisme i l’esnobisme abans que el producte, el productor i la qualitat, són una evidència de la tendència en la qual hem caigut. És culpa nostra. De ningú més. Hem deixat de preocupar-nos d’on venen els tomàquets, les pomes o la vedella. Desconeixem a on i com es crien els pollastres, a on es recullen els enciams i si la mongeta del ganxet és més sana que el tofu. Tenim a l’abast centenars de receptes de moda, programes de televisió sobre cuina i milions de pàgines web amb consells sobre gastronomia. Però hem perdut la bellesa vital de saber quina és la millor època de l’any per menjar sardines, com es fa un guisat de coll de xai o quan toca tastar l’escarola, cabell d’àngel de la plana gironina. Ho hem deixat perdre. Aquesta falta d’interès pel què signifiquen les nostres arrels, i mai més ben dit, està deixant a la nostra pagesia desprotegida. Sola. Depenent de la competència administrativa, de l’ofec dels bancs i de la manca d’inversions en infraestructures hídriques. Els governs salven bancs però no inverteixen en el sector primari. Posen els nostres diners per fer més rics a uns quants i escanyen a les nostres hortes, les nostres butxaques i la nostra moral. Més tractors i menys papers. Més pagesia i menys hipocresia.
