Revolta d’hàbits

De tant que hem perdut el nord ens veiem forçats a reeducar els nostres hàbits de consum alimentari. Vaig directe a les protestes dels pagesos d’ara, que per poc que tinguem memòria sabem que venen de lluny. I de lluny, de fons, ve també una transformació social, productiva, econòmica que ens fa ignorants del cicle natural, i que omple el rebost de productes que no sabem ni d’on venen. Amb el cap vinclat sobre el mòbil, incapaços de veure-hi fora d’aquest marc, miops davant el nostre entorn, incapaços d’intuir que el nostre gest individual també té un impacte. I si ens agrada menjar alvocats, que necessiten una aiguada per arribar a taula, que no sabem si ens venen de Mèxic o d’Andalusia, hem de pensar el que suposa triar i comprar un producte o un altre. Comprar aliments de proximitat, i allunyar-nos de grans superfícies que no els respectin, comprar productes de temporada, ajustats al paladar mediterrani, més enllà del preu, i de la comoditat, fent un acte conscient, polític si voleu, de la compra diària. Tampoc es tracta de carregar sobre el gest individual la solució dels diferents mals que afecten pagesos i ramaders, perquè per a això ens hem organitzat i dotat d’unes estructures de poder polític que han d’assumir les seves responsabilitats. El dubte és saber si serem a temps de capgirar-ho. Perquè hi ha molts elements que van lligats al mateix mal, des del canvi climàtic, amb la sequera que tenim ara, fins al despoblament, els boscos descuidats, un perfil de fauna desbocada: senglars, conills, cabirols, que fa mal als conreus. I reconnectar aquests mons que semblen tan allunyats, el rural i l’urbà, la ciutat i el camp, el pla i la muntanya. Recuperar la cultura perduda, tan ignorants com som d’aquells coneixements que abans ens feien gent “amb sang ben gerda per a la terra que em dona alè”, que canta Miquel Desclot, i és que d’aquesta ignorància hi ha qui en viu.