Parar-los els peus

Diu­menge pas­sat se’m va fer evi­dent del tot que ja tenim a tocar la nova cam­pa­nya elec­to­ral, la del 12-M. Per a desgràcia meva, em vaig topar amb un grup de gent pro­pera a Vox que empas­ti­fava diver­sos espais de la ciu­tat amb car­tells pro­ta­go­nit­zats per Pedro Sánchez o Sal­va­dor Illa acom­pa­nyats en els dos casos per Car­les Puig­de­mont en què s’acusa el PSOE/PSC de traïdor. I en alguns d’aquests indrets, els car­tells esta­ven rema­tats amb un “A la presó!”. Els de l’extrema dreta ja hi tor­nen a ser amb els seus dis­cur­sos d’odi, de rancúnia i bus­cant l’enfron­ta­ment. Haver de sen­tir segons què de la boca de segons quins per­so­nat­ges és esgo­ta­dor, de manera que no ens ha d’estra­nyar la reacció gene­ra­lit­zada de la població de can­sa­ment davant d’una nova con­tesa elec­to­ral que, a més, ve pre­ce­dida per la sus­pensió d’uns pres­su­pos­tos que, en matèria social, d’edu­cació i de sani­tat, eren prou bons per al con­junt de Cata­lu­nya. En aquesta ocasió, els par­tits hau­ran de redo­blar esforços per fer arri­bar els mis­sat­ges a l’elec­to­rat, convèncer-los que paga la pena apos­tar per ells i fer-los aixe­car del sofà per anar a dipo­si­tar el vot. I si no se’n troba cap altra, una bona raó per mobi­lit­zar-se és inten­tar parar els peus tant com puguem a les for­ma­ci­ons de caràcter fei­xista.