Opinió

El foc del 155

Un troba a faltar determinacions i accions, més enllà de consignes i discursos que són paper mullat

Avui fa 93 anys i tres dies que l’Estat espa­nyol ins­tau­rava la Pri­mera República, el 14 d’abril del 1931. Molts anys abans, el 6 d’octu­bre del 1869, era un poble del Baix Empordà, la Bis­bal, el que pre­nia la ini­ci­a­tiva pro­cla­mant la República Fede­ral Cata­lana després d’enfron­tar-se a les tro­pes monàrqui­ques del govern mili­tar de Girona. Una insur­recció que es coneix com “el foc de la Bis­bal”. D’això, en parla la dar­rera novel·la de l’escrip­tor mallorquí Sebastià Alza­mora, El Fede­ral, que dijous pas­sat es va pre­sen­tar a l’actual seu de la bibli­o­teca de la vila empor­da­nesa, aixe­cada a l’edi­fici que anti­ga­ment havia estat l’escor­xa­dor de la loca­li­tat. Uns fets i unes cele­bra­ci­ons, tant els del 31 del segle pas­sat com els del 69 de l’ante­rior, que, amb prop de cent anys o més de distància res­pec­ti­va­ment, recla­men plena vigència davant una rea­li­tat que s’obs­tina a per­pe­tuar el règim monàrquic per aques­tes lati­tuds i a legi­ti­mar d’aquesta manera l’herència més fla­grant que ens va dei­xar la dic­ta­dura fran­quista. Ara que s’apro­pen unes noves elec­ci­ons autonòmiques, el 12 de maig, un troba a fal­tar deter­mi­na­ci­ons i acci­ons, més enllà de con­sig­nes i dis­cur­sos que són paper mullat, més fer­mes i deci­di­des perquè dei­xem de ser súbdits i recu­pe­rem la con­dició de ciu­ta­dans lliu­res de ple dret. No n’hi ha prou amb la sigla de deter­mi­nats par­tits ni amb les aspi­ra­ci­ons d’algu­nes posi­ci­ons, quan a l’hora de la veri­tat els seus repre­sen­tants aca­ben com­par­tint taula i pro­to­col tot accep­tant les regles del joc dinàstic. Amb un rei emèrit digne de la satra­pia històrica dels Bor­bons –fal­di­ller, defrau­da­dor i poca-solta–, amb el mal­nom d’“el cam­pec­hano” i refu­giat a Abu Dhabi a l’aixo­pluc dels oli­gar­ques dels Emi­rats Àrabs, men­tre el seu hereu, el vigent Felip VI, es pas­seja pel món amb els líders de la ultra­dreta més tro­nada i el neo­li­be­ra­lisme més radi­cal, pot­ser ja seria hora de fer caure la Corona en nom del poble sobirà i la dig­ni­tat humana. Just ara que es com­plei­xen 155 anys de la revolta bis­ba­lenca, pot­ser podríem apro­fi­tar la mateixa com­bi­nació numèrica que ens sot­met com a colònia per la via cons­ti­tu­ci­o­nal per des­em­pa­lle­gar-nos una vegada per totes del para­si­tisme borbònic que infecta aquesta part del pla­neta. Poc can­viarà el món i la seva deriva, però és una qüestió d’higi­ene.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia