No siguem ‘gilipolles’

En aquests temps de mani­o­bres judi­ci­als en l’obs­cu­ri­tat i de que­re­lles sor­gi­des de la dimensió des­co­ne­guda recon­forta la sentència dic­tada pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Madrid que obliga a read­me­tre un tre­ba­lla­dor que va dir “gili­po­lles” a la seva cap. Gili­po­lles és un dels bar­ba­ris­mes més arre­lats en el nos­tre idi­oma, ha resis­tit tos­su­da­ment totes les cam­pa­nyes de nor­ma­lit­zació i ha sobre­vis­cut indemne a la immersió lingüística, com si no hi hagués una alter­na­tiva nos­trada amb prou sono­ri­tat i con­tundència. Per exem­ple: Tor­ra­co­llons. Típic dels cata­lans, tants anys d’entre­bancs lingüístics ens han fet massa per­me­a­bles a expres­si­ons colo­nit­za­do­res que només un ade­quat desen­vo­lu­pa­ment del llen­guatge estàndard podrà cor­re­gir algun dia. La cosa bé de lluny: expli­quen que Pom­peu Fabra, el pare del català nor­ma­tiu, ho tenia clar: si veus algú pel car­rer a punt d’enso­pe­gar amb una pedra –es veu que deia–, has de cri­dar: Alerta! Però si és a punt d’atro­pe­llar-lo un camió, el que has de cri­dar és: Oju! Tor­nem a la sentència madri­le­nya. L’empleat va ser reque­rit a que­dar-se a la feina quan ja havia aca­bat la seva jor­nada labo­ral i, a més, tenia pressa per un com­promís per­so­nal. L’admi­nis­tra­dora va adver­tir-lo que havia con­su­mit els quinze minuts de des­cans i que si mar­xava podia ser san­ci­o­nat per deso­bediència. “A veure si t’hi atre­vei­xes, gili­po­lles”, va res­pon­dre el tre­ba­lla­dor amb un cop de porta. El jutge, que ha deses­ti­mat el recurs de l’empresa pre­sen­tat con­tra la sentència ini­cial del jut­jat social, ha deter­mi­nat que la reacció del tre­ba­lla­dor va ser mal­so­nant però no sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car l’aco­mi­a­da­ment dis­ci­pli­nari. Sem­pre que, afe­geix, això es faci “en una ocasió con­creta i en un con­text deter­mi­nant”. De caps gili­po­lles n’hi ha arreu exac­ta­ment en la mateixa pro­porció que tre­ba­lla­dors que també ho són. La que ha pro­ta­go­nit­zat aquest epi­sodi, però, s’ha gua­nyat el títol perquè ara hau­ran de read­me­tre l’empleat i abo­nar-li els sous endar­re­rits o pagar-li una indem­nit­zació de 23.541 euros. És el que té aca­bar als jut­jats per qual­se­vol gili­po­llada.