Opinió

Un gran espot per anar a votar

És un gran exemple de publicitat emocional, emprant testimonis, i donant el protagonisme als avis

Sempre m’ha agradat mirar anuncis, fins i tot abans que fos una deformació professional. Entenc que explicar una bona història, que enganxi i entretingui i que a més vengui un producte, un servei o una marca és un art que no tothom té l’habilitat de dominar.

Catalunya és un país d’excel·lents publicitaris. Sí, publicitaris: persones que s’encarreguen de crear campanyes de publicitat en qualsevol de les seves etapes, i no publicistes, que per error es confon amb els anteriors. Els publicistes són, curt i ras, els mànagers de la imatge pública d’algú, per exemple. Aclarit això, deixeu-me dir que aquí hem tingut publicitaris magnífics des de fa més de 150 anys, dels quals parlem amb l’estudiantat de publicitat i relacions públiques de la UdG. Estrategs, creatius, dissenyadors, artistes, en definitiva, que ens han ensenyat i delectat a parts iguals. Els Roldós, Prat Gaballí, Cases, Morell (nascut, per cert, a Sant Esteve d’en Bas i autor de la mítica campanya de mitjons de la marca Molfort’s) o Riquer (factòtum de cartells modernistes com el de la 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, 1896). En una tessitura diferent, destaquen els Bassat, Lorente, Moliné i Segarra, per citar-ne només alguns, i les Gemma Gutiérrez i Eva Santos. Promotora de campanyes tan mítiques com ara la d’Audi (2016): “The doll that chose to drive”, i desmitificant estereotips femenins amb talent i creativitat, aquest més que un espot és un curtmetratge de branded content ple de color. I aquesta és la publicitat que m’agrada. La de les grans històries que ens expliquen marques o institucions per emocionar-nos perquè tenen sentit i propòsit. Com el curtmetratge que, en un pla terriblement emocional, ens implora que anem a votar en les pròximes eleccions europees del 9 de juny. En molt poca estona, ens demostra per què és important que participem en les eleccions i que ajudem a mantenir l’Europa de la democràcia que tants anys i sacrificis ha costat a les generacions precedents. És un gran exemple de publicitat emocional, emprant testimonis, i donant el protagonisme als avis, que narren les seves històries personals als seus nets i netes. Útil, convenient i brutal.

Si no l’heu vist, us convido a fer-ho: https://www.youtube.com/watch?v=zC_ipp4eGho



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.