Lletra petita
Collboni ministre
“Clos i Hereu van espifiar-la pel cotxe oficial el Dia Sense Cotxes i per la consulta per la Diagonal. Ara l’alcalde se salta la seva norma... Els traeix tanta sobreexposició
L’alcalde Collboni infringeix les seves pròpies normes circulant en bicicleta per un carrer on va prohibir-les fa mesos. Acostuma a passar que alguns gestors públics se saltin les regulacions, sobretot en una societat com la nostra, amb un excés de reglamentació. Lleis, normes o ordenances generades, al seu torn, per l’escassa tolerància o cultura de la convivència, més que per l’incivisme. Els seus antecessors socialistes en el càrrec van trepitjar merda amb faltes de respecte als barcelonins que els van derivar en pèrdua de credibilitat. Clos anant en cotxe oficial el llavors important Dia Sense Cotxes, i Hereu simulant el vot en la consulta sobre la Diagonal amb un sistema telemàtic que no funcionava. Van ser els primers passos per perdre les alcaldies. Curiosament, tots dos han accedit a ministeris, tot i que de molt diversa manera i per motius interns ben diferents. Faria bé Collboni de prendre’n nota, més i tot quan la seva elecció ve marcada pel suport de Comuns i PP, en una operació que s’associa en política –“fer un Collboni”– a accedir al poder a qualsevol preu i amb els vots de qui sigui, i encara que traeixi principis o ideologies. Ja li va haver de recordar vuit anys abans a Colau que podia fer-ho. Pedro Sánchez, tant donat al risc i les piruetes, no ha explorat encara l’opció de “fer Collbonis” a escala estatal –el 155 va ser obra de Rajoy amb suport del PSOE–, però no li donem idees per estalviar-se l’acord feixuc de dur amb l’independentisme.
De moment, pel pacte d’investidura amb l’amnistia inclosa ja l’està també pagant Begoña Gómez. El vídeo de Collboni per a les xarxes socials és l’exemple del culte a la imatge icònica, la sobreexposició mediàtica o els minuts, ara ja segons, de glòria dels polítics en campanya permanent i a qualsevol preu. Els diferents candidats admeten aquests dies que tanta campanya encadenada els fa estar massa a l’ull de l’huracà. Fins a cometre errades com les de Feijóo amb les negociacions per l’amnistia durant la campanya gallega, o la moció de censura amb Junts de fa dos dies.
