Opinió

Lletra petita

Selectivitat assumible

“Les notícies parlen d’un autèntic calvari, d’un viacrucis de dies tancats a l’habitació o a les sales de les biblioteques obertes fins a mitjanit recopilant tota la informació possible

Set­mana de selec­ti­vi­tat que acaba avui. Des de dilluns que la gran majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació han far­cit hores i més hores amb cròniques sobre les enor­mes difi­cul­tats que, un any més, han de pas­sar els esforçats estu­di­ants per acon­se­guir treure la nota que els per­metrà entrar en aque­lla car­rera que desit­gen. Les notícies par­len d’un autèntic cal­vari, d’un via­cru­cis de dies tan­cats a l’habi­tació o a les sales de les bibli­o­te­ques ober­tes fins a mit­ja­nit reco­pi­lant tota la infor­mació pos­si­ble, i una mica més, per asse­gu­rar-se que res­pon­dran amb èxit les pre­gun­tes de les dife­rents assig­na­tu­res. A les entre­vis­tes sem­pre sur­ten els alum­nes model, aquells que adme­ten davant de la càmera o del micròfon que des de fa un mes la seva vida no és vida, perquè han sacri­fi­cat oci i esbarjo per un gra­pat de lli­bres o de mate­rial pen­jat a inter­net que els té fal­cats a la cadira i davant l’ordi­na­dor sot­me­sos a la pit­jor de les tor­tu­res. És el temps pro­pici perquè surti la veu dels ente­sos que cri­ti­quen un sis­tema d’ava­lu­ació que posa més l’accent en la memòria que no pas en les com­petències i fins i tot i d’alguns que recla­men mesu­res per alleu­ge­rir unes jor­na­des que esgo­ten les cri­a­tu­res tant física­ment com anímica­ment. No seré jo qui posi en dubte el sacri­fici que recla­men les pro­ves d’accés a la uni­ver­si­tat, perquè pre­ci­sa­ment es tracta de demos­trar que tot allò que s’ha anat apre­nent a les aules, tot aquell pòsit d’infor­mació, tota aque­lla for­mació pre­pa­ratòria, té sor­tida davant d’un full en blanc. Fa molts anys que vaig pas­sar també per aquest mal tràngol i recordo vaga­ment que hi va haver algun moment que a punt vaig estar de llençar el bar­ret al foc, però amb divuit anys vaig saber esqui­var la rebe­que­ria pròpia de la infan­tesa i impo­sar el seny que m’apro­pava a l’edat adulta. A una edat adulta lli­gada al com­promís, a la res­pon­sa­bi­li­tat i a l’esforç que sem­bla que no estan gens de moda. Ah! L’any pas­sat un 97% dels exa­mi­nats a la selec­ti­vi­tat van apro­var-la. Per tant, difícil i pesada, sí, però ni de bon tros inac­ces­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia