Opinió

Keep calm

La unitat pot ser Junts

He sigut inde­pen­den­tista tota la vida, almenys des de cinquè de primària, quan vam fun­dar un grup inde­pen­den­tista –n’hi dèiem par­tit– a l’escola. En canvi, la major part de la meva vida vaig mili­tar en un par­tit que no era inde­pen­den­tista. Els sobi­ra­nis­tes que vam optar per l’acció política dins de CiU vam haver de supor­tar con­tra­dic­ci­ons, algu­nes; i insults, molts. Però quan mires les fotos dels lide­rat­ges del procés, a tots els nivells, molts d’ells en són pro­ta­go­nis­tes. S’ha arri­bat molt lluny i el seu com­por­ta­ment ha sigut llo­a­ble, i així ho vull subrat­llar. També és cert que no s’ha acom­plert l’objec­tiu, cosa que és evi­dent, però dels que parlo, acos­tu­mats al llarg ter­mini, tam­poc han llançat la tova­llola. Sem­pre m’he mos­trat par­ti­dari de la uni­tat inde­pen­den­tista, a favor del diàleg entre par­tits i con­trari als insults a qui veu les coses d’una altra manera. Al mateix temps sem­pre he mirat de dir les coses pel seu nom, amb res­pecte, però com són. I després dels esde­ve­ni­ments de la dar­rera set­mana: retorn del pre­si­dent Puig­de­mont, inves­ti­dura del pre­si­dent Illa i l’ope­ració Gàbia del Depar­ta­ment d’Inte­rior, la situ­ació és que no hi ha ponts a refer perquè no hi ha dues ribes. ERC és un par­tit ple d’inde­pen­den­tis­tes que ha optat per una estratègia auto­no­mista, defen­siva i par­ti­dista. Res­pec­ta­ble, però per a mi una decepció. Amb les elec­ci­ons van arris­car quan tocava aguan­tar i ara s’han enro­cat quan calia arris­car. El congrés d’ERC ha per­dut l’interès, només en tin­dria amb una ponència política que fos una esmena a la tota­li­tat al que s’ha fet dar­re­ra­ment. En canvi, el de Junts és ine­vi­ta­ble després del cicle elec­to­ral i del que ha pas­sat aquesta set­mana. I és crític tot i tenir tot el camp inde­pen­den­tista des­bros­sat. El repte és fer evo­lu­ci­o­nar la seva cul­tura política actual cap a la que feia de CiU majo­ritària en el naci­o­na­lisme o l’SNP en l’inde­pen­den­tisme: la de pocs i grans acords i lli­ber­tat en els mati­sos, el secret de la uni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia