Paupèrrim

Hi ha una pre­gunta a la qual no acon­se­gueixo tro­bar res­posta: com es mesu­ren els èxits en el món de la cul­tura? Un i un no sem­pre sumen dos. Fa cosa de tres mesos vaig rebre un cor­reu electrònic que em va dei­xar tocada. L’envi­ava una agència de comu­ni­cació espe­ci­a­lit­zada en temes cul­tu­rals per infor­mar als peri­o­dis­tes amb què té trac­tes que dei­xava de tre­ba­llar per a una gale­ria d’art, cli­enta seva des de feia un trist any. I n’expli­cava el motiu: la dita gale­ria l’havia aco­mi­a­dat uni­la­te­ral­ment perquè con­si­de­rava que els resul­tats de la seva feina eren “paupèrrims.” A quins resul­tats es deu­ria refe­rir? A un press clip­ping que vol­dria que fos grui­xut com la bíblia? I en cas que les apa­ri­ci­ons als mit­jans fos­sin satis­factòries, pot­ser no s’havien traduït en més ven­des? Si la gale­ria tenia dub­tes sobre la manera de tre­ba­llar d’aquest gabi­net de premsa hau­ria pogut fer una ronda de con­sul­tes. Doncs miri, tre­ba­llen molt bé i afec­tu­o­sa­ment. Aquí no ens mamem el dit: si és un negoci, hi ha d’haver uns resul­tats, però cur­ter­mi­nisme i cul­tura són de mal casar. I el divorci està asse­gu­rat si s’ajun­ten la pit­jor versió de les for­mes empre­sa­ri­als amb la cre­ació artística, matèria sen­si­ble per natu­ra­lesa. Em cos­tarà tor­nar a mirar amb els matei­xos ulls aquesta gale­ria. Això també és un resul­tat paupèrrim.