Opinió

Mirades

La càrrega simbòlica del 3-O

El discurs del rei Felip VI deixant al marge el paper d’àrbitre marcarà per sempre la seva relació amb els catalans

S’ha expli­cat molt la història que el doc­tor Josep Tru­eta, encara a l’exili d’Angla­terra, on tanta i tan bona feina va fer per la medi­cina i pel país, va tenir una con­versa amb un jove Joan Car­les de Borbó i Borbó, que anys després havia de ser rei d’Espa­nya quan el fet biològic va fer des­a­parèixer Franco. L’hereu ja lla­vors de la monar­quia borbònica que tenia el seu cap en Joan de Borbó, comte de Bar­ce­lona, va pre­gun­tar al doc­tor Tru­eta què havia de fer per agra­dar o gua­nyar-se els cata­lans. Josep Tru­eta li va dir el que va creure que tocava dir-li, però li va dei­xar molt clara una cosa: “Sobre­tot no posi mai Felip a un seu fill”, li va dir. Ja veiem el cas que li va fer, i així el pri­mer mas­cle, ter­cer fill reco­ne­gut de Joan Car­les, es va dir Felip. El mateix Felip que va subs­ti­tuir el seu pare com a rei d’Espa­nya i que tal dia com avui fa set anys, a les nou del ves­pre, va sor­tir a fer un dis­curs a tots els espa­nyols que mar­carà per sem­pre el seu reg­nat.

L’1 d’Octu­bre hi va haver referèndum. I una actu­ació indigna dels cos­sos i for­ces de la segu­re­tat arri­bats de diver­sos punts de l’Estat al crit de a por ellos! que van apa­llis­sar innom­bra­bles ciu­ta­dans que amb el seu cos volien defen­sar les urnes. Urnes i pape­re­tes que ni els ser­veis d’intel·ligència ni les for­ces poli­ci­als van saber tro­bar. Mal­grat la repressió, molts cata­lans van votar. I es van esgar­ri­far amb les imat­ges de violència. El dia 3 el país es va parar. Es par­larà molts anys de l’1 d’Octu­bre, però el 3-O té una càrrega simbòlica bru­tal: que la ciu­ta­da­nia, d’una manera orde­nada i sense cap violència, va con­tro­lar el país.

Al marge dels dis­cur­sos ins­ti­tu­ci­o­nals com el de Cap d’Any, el rei d’Espa­nya només ha fet cinc dis­cur­sos ins­ti­tu­ci­o­nals extra­or­di­na­ris. Joan Car­les, el del 23-F; l’11 de març del 2004, dia dels atemp­tats d’Atocha; el 23 de març del 2014, quan va morir Adolfo Suárez, i el 2 de juny, en què va anun­ciar la seva abdi­cació. Felip VI ha fet el del 3 d’octu­bre. Va aparèixer amb un retrat de Car­les III, el rei que va defen­sar el des­po­tisme il·lus­trat, al dar­rere. Amb la cara pagava, i abans que comencés a par­lar ja se li va enten­dre tot. El seu pare va gua­nyar molts punts la nit del 23-F, quan, ja molt tard, va sor­tir a rebut­jar el cop d’estat de Tejero. Després es van saber més coses i no tot va ser tan clar com ens havien vol­gut fer creure. Joan Car­les va ser molts anys ben rebut a Cata­lu­nya, com a príncep i com a rei. S’hi esca­pava. Per cau­ses mèdiques o per­so­nals, i tots vostès ja m’ente­nen. Hi tenia vai­xell i amics i ami­gues molts íntims i la filla casada. Aquell cam­pec­hano queia bé, fins que es va tren­car el pacte de silenci de la premsa. Felip VI, el 3 d’Octu­bre, va tren­car el seu paper ins­ti­tu­ci­o­nal d’àrbi­tre, i no només no va con­dem­nar la violència con­tra una part del seu poble, sinó que va dir coses que molts cata­lans, no només inde­pen­den­tis­tes, mai obli­da­ran.

Li van posar Felip, con­tra l’opinió del doc­tor Tru­eta i va ser coro­nat un 19 de juny, el mateix dia que el seu ante­ces­sor Felip V orde­nava socar­rar Xàtiva. El dis­curs de fa set anys va tenir el 76,7% de quota d’audiència tele­vi­siva, però el dis­curs de Felip VI mar­carà el seu reg­nat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia