Opinió

Mirades

Caçar bolets, de necessitat a joc

Moltes famílies sortien a caçar-ne per garantir-se bons guisats, però ara sembla més un acte social

Va escriure Josep Pla, hàbil obser­va­dor de la rea­li­tat que l’envol­tava, que conei­xia dues espècies de caçadors de bolets: el que hi va tot sol i els que hi van en grup, perquè, ja lla­vors, anar a bosc s’havia con­ver­tit en un acti­vi­tat social que cos­tava pocs diners i a vega­des omplia plats en èpoques tan com­pli­ca­des com quan va escriure Les hores (1953). El llarg cap de set­mana de Tots Sants vaig coin­ci­dir amb bons amics amb una taula entre­mig, i, és clar, un d’ells havia sor­tit a caçar bolets. Va tro­bar molts cama­grocs, que el van fer con­tent perquè els va posar a asse­car i tenia con­di­ment per als gui­sats i pla­ti­llos per almenys dos anys. Es va quei­xar que no havia tro­bat rove­llons ni pine­tells, però man­te­nia l’espe­rança que, amb les plu­ges que ja havien arri­bat, sortís alguna altra flo­rada d’aquests bolets abans que la fred ho esguerrés del tot.

Això em va por­tar a la meva infància. A casa eren hor­to­lans i anar a caçar bolets era habi­tual a la tar­dor. Sí, en deien anar a caçar bolets com també sor­tien a caçar car­gols. Ho feien els diu­menge o algun dia que el plu­gim espat­llava la feina pre­vista. Els agra­dava, n’estic segur, i en sabien, però crec que s’hau­rien esti­mat més que­dar-se al llit després de dies de feina fei­xuga. Però s’anava a caçar bolets perquè era una manera d’omplir el rebost. A casa solien anar a la zona de les Gavar­res, mun­ta­nya amunt després d’haver dei­xat el cotxe a Erols. I cami­na­ven i cami­na­ven i tor­na­ven gai­rebé sem­pre amb els cis­tells plens. Es per­me­tia una men­jada de bolets pas­sats per la pae­lla amb all i juli­vert i, alguna vegada, amb sal­sit­xes. Però el gruix dels cis­tells es ser­vava. Es nete­ja­ven ben nets, es talla­ven a tros­sos i es con­fi­ta­ven amb sal en grans pots de vidre. En recordo molts al rebost. Allò sig­ni­fi­cava que quan arri­bava algun dia de cele­bració al llarg de l’any o la festa major, es garan­tia una vede­lla amb bolets de pri­mera. Era cuina de sub­sistència. De la mateixa manera que s’apro­fi­ta­ven les toma­tes per fer con­serva o con­fi­tura. O els préssecs. Allà tot s’apro­fi­tava.

Ara hi ha gent que surt a bus­car-ne per ven­dre’ls a plaça o en algun res­tau­rant. Hi ha gent que en sap un niu. Josep Pla deia que els que més en sabien eren els page­sos, que tenien con­tro­la­des les cla­pes o cla­pa­ra­des i tor­na­ven sem­pre amb el cis­tell ple, i no pas de cual­bres o surenys, que con­si­de­rava vul­gars. A Pla li agra­da­ven els rove­llons i pine­tells a la brasa, però espe­ci­al­ment els ous de reig, sobre­tot els pri­me­rencs. Però va dei­xar escrit que n’hi ha d’altres ben apre­ci­ats pels que en saben: les cues de rata, els moi­xer­nons o els cama­grocs de què par­lava abans, bolets que després de collir es fan asse­car o es con­fi­ten en pots de vidre i s’han de cui­nar amb carn, acon­se­guint uns gui­sats de pri­mera. Ho deia Pla i ho rea­firmo jo, que no en sé, de caçar bolets, però que m’agra­den molt. Ja ho deia l’escrip­tor de Pala­fru­gell, que els bolets més gus­to­sos “són sem­pre els que hom porta al cis­tell, encara que els hagin caçat els altres”. Abans caçar bolets era qüestió de sub­sistència. Ara és com un joc i els page­sos i bos­que­tans agra­ei­xen que la gent s’ho pren­gui així sem­pre que no mal­me­nin el sota­bosc i no dei­xin brut el bosc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia