Opinió

Lletra petita

Els nens de l’Horta Sud

“Cal donar resposta a aquests centenars d’infants no només per tornar a una mínima normalitat sinó per superar un trauma que quedarà gravat en les seves vides

Una tragèdia que ha estron­cat de ple la infància de milers de nens i nenes. Unes imat­ges ater­ri­do­res de les quals és impos­si­ble evi­tar que els menors hi posin la mirada, perquè la des­trucció és abso­lu­ta­ment a tot arreu. Les seves ruti­nes han sal­tat pels aires, sense pre­visió de quan podran recu­pe­rar-les. Les pri­o­ri­tats s’amun­te­guen, com les mun­ta­nyes de brossa, mobi­li­ari i elec­tro­domèstics que cen­tra­lit­zen els car­rers de les pobla­ci­ons afec­ta­des. I el futur imme­diat de la mai­nada es ges­ti­ona enmig d’un caos colos­sal: amb els adults superats amb les tas­ques de neteja, sense vehi­cles dis­po­ni­bles, ni car­re­te­res tran­si­ta­bles, ni cen­tres esco­lars en con­di­ci­ons –i els pocs que hi ha s’han recon­ver­tit per a usos de pri­mera neces­si­tat–. Hi ha massa coses a arre­glar i massa incom­petència per ges­ti­o­nar-ho, com ens demos­tra dia sí, dia també, l’admi­nis­tració valen­ci­ana. Però cal donar una res­posta ràpida a tots aquests infants. No només per tor­nar a una mínima nor­ma­li­tat, si és pos­si­ble. Sinó, encara més impor­tant, per aju­dar-los a pair i superar un trauma que que­darà gra­vat per sem­pre en les seves vides. L’atenció psi­cològica és impres­cin­di­ble per a grans i petits. Un des­as­tre natu­ral d’aques­tes dimen­si­ons que et cap­gira la vida en poques hores no se supera només amb soli­da­ri­tat i diners. Ja són molts els equips de psicòlegs volun­ta­ris que, com molts altres col·lec­tius, s’han abo­cat a la tasca de recu­pe­ració psíquica, anímica i quasi espi­ri­tual. Per poder con­viure amb el dolor, la tris­tesa i la deso­lació. Quin ha de ser l’efecte devas­ta­dor, doncs, en els menors? Mul­ti­pli­cat per quant? I amb quins efec­tes secun­da­ris? Com afecta un impacte tan bru­tal a tan poca edat? Men­tres­tant, i com sem­pre, equips de volun­ta­ris han mun­tat casals impro­vi­sats que no donen l’abast. I l’admi­nis­tració valen­ci­ana donant solu­ci­ons sur­re­a­lis­tes com, per exem­ple, que la mai­nada vagi a escola a València, a molts quilòmetres de casa seva. Incom­petència a nivell expo­nen­cial. Ges­ti­o­nant el caos com si fos un joc de nens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia