Opinió

Tribuna

Càl·licles, Nietzsche, Thiel i Musk

“Per definició, els forts són una minoria i no poden imposar-se democràticament... La qüestió és si gent com Thiel, Musk i d’altres estan disposats a continuar vivint dins d’un marc democràtic, o bé si consideren que, com que ells són tan excepcionals, ja han tret de la democràcia tot el que els podia oferir i que és hora de passar a una altra cosa

Peter Thiel, mul­ti­mi­li­o­nari i cofun­da­dor de Pay­Pal amb Elon Musk, afirma que la democràcia no és com­pa­ti­ble amb la lli­ber­tat. Creu que hi ha “poca espe­rança que votar faci anar les coses millor”. La seva agenda lli­bertària des­borda els acu­dits més ico­no­clas­tes de Trump. La idea de Thiel, menys explícita en el cas de Musk, és que la democràtica és una coti­lla per a indi­vi­dus excep­ci­o­nals com ells. És un sis­tema que pretén homo­geneïtzar-ho tot. Els mega­do­nants de Trump com ells pre­te­nen influir i refor­mar la democràcia ame­ri­cana i per extensió la democràcia al món.

Aquest cor­rent de pen­sa­ment no és nou ni ori­gi­nal. A finals del segle V aC, el filòsof grec Càl·licles es feu famós per la seva defensa de la llei del més fort davant de les lleis arti­fi­ci­als que pro­te­gei­xen els febles. Al diàleg Gòrgies, Plató pre­senta Càl·licles com un jove pri­vi­le­giat que diu coses com: “Què hi ha de més ver­gonyós i de pit­jor que l’auto­con­trol i la justícia per a la gent que, tot i ser lliu­res de gau­dir de les bones coses sense inter­ferència, han d’accep­tar el domini de la llei de la majo­ria, el seu dis­curs i la seva crítica?” De fet, Plató tam­poc no defensa el sis­tema democràtic. A La República posa en boca de Sòcra­tes una crítica de la democràcia i pro­posa com a alter­na­tiva ideal un estat jeràrquic amb els filòsofs com a classe diri­gent.

Ja a finals del XIX, el filòsof ale­many Nietz­sche reprèn la defensa de la llei natu­ral. A Més enllà del bé i del mal (1886), escriu: “Viure és essen­ci­al­ment des­pu­llar, ferir, vio­len­tar el feble i l’estran­ger, opri­mir-lo, impo­sar-li dura­ment les for­mes pròpies, assi­mi­lar-lo o, si més no (és la solució més suau), explo­tar-lo”. A Gene­a­lo­gia de la moral (1887) sosté que la moral és un invent dels febles per amar­gar la vida dels forts. L’esclau esdevé amo i la moral dels febles i dels res­sen­tits (iden­ti­fi­cada amb la moral jude­o­cris­ti­ana) subs­ti­tu­eix la moral dels forts.

Segons Nietz­sche, el fort és qui crea valors: jutja bo allò que li és útil, honora aquells que, com ell, són dig­nes, francs i corat­jo­sos, que saben cas­ti­gar i recom­pen­sar, ven­jar-se i expres­sar llur agraïment. És pro­ba­ble que Thiel i Musk i els qui pen­sen com ells s’hi iden­ti­fi­quin: Thiel va estu­diar a Stan­ford amb René Girard, un filòsof francès crític i alhora segui­dor de Nietz­sche.

Pel que fa als febles, s’ha dit que són els aspec­tes de nosal­tres matei­xos que hem de trans­cen­dir. Tot i així, el més intuïtiu és que els febles són els qui no són forts. Els ideòlegs nazis, inclosa la ger­mana de Nietz­sche, es van apro­piar de la seva filo­so­fia per jus­ti­fi­car el dret natu­ral del poble ale­many (el poble dels forts) sobre els altres i la neces­si­tat d’eli­mi­nar la moral jude­o­cris­ti­ana dels febles i sin­gu­lar­ment el poble jueu.

Per defi­nició, els forts són una mino­ria i no poden impo­sar-se democràtica­ment. Però tam­poc no és bo per a la soci­e­tat arra­co­nar-los. Com deia John Dewey, la democràcia no va només de política i d’eco­no­mia, sinó que ha de ser un ideal ètic. A més, l’interès social és man­te­nir els forts com­pro­me­sos amb el progrés gene­ral. La meri­tocràcia, tot i que bes­can­tada, és un intent de man­te­nir aquest com­promís sense liqui­dar la democràcia. Si volem els millors met­ges, els millors artis­tes, els millors ges­tors de la cosa pública, els millors engi­nyers, tots ells han de tenir els incen­tius sufi­ci­ents per ren­dir al màxim. Els expe­ri­ments igua­li­ta­ris­tes, com ara el règim soviètic, han fra­cas­sat en llur intent de con­ser­var i de millo­rar el benes­tar de la ciu­ta­da­nia.

La qüestió és si gent com Thiel, Musk i d’altres estan dis­po­sats a con­ti­nuar vivint dins d’un marc democràtic, o bé si con­si­de­ren que, com que ells són tan excep­ci­o­nals, ja han tret de la democràcia tot el que els podia ofe­rir i que és hora de pas­sar a una altra cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia