Opinió

Mirades

Homs i el ranxo Felipe González

Va ser un constructor que va canviar la fesomia de la ciutat de Girona i va aconseguir una gran finca per por del PSOE

S’ha par­lat molt de la tra­jectòria de Joan Homs Tixé, l’empre­sari de la cons­trucció, a propòsit de la seva mort el dia 28 de novem­bre als 90 anys. Va ser un dels grans cons­truc­tors de la Girona actual des del Grup Homs, amb seu a la Gran Via, on són ben visi­bles les copes que han gua­nyat els equips de ciclisme CC Girona Homs. “Va ser un home de nego­cis i, per tant, que defen­sava els seus interes­sos –recorda Quim Nadal, alcalde de la ciu­tat durant 21 anys–, però sem­pre obert a nego­ciar.” Va començar el 1961 i va ser el pri­mer mes­tre d’obres que va aixe­car una grua a la ciu­tat. Va cons­truir edi­fi­cis arreu de Girona, al llarg de més de sei­xanta anys, tot i que ja en feia uns quants que estava reti­rat. Va fer nego­cis, però va ser un gran col·labo­ra­dor del Sant Josep de bàsquet, patro­ci­na­dor de la Penya Bons Aires, col·labo­ra­dor d’Astrid i de tan­tes altres orga­nit­za­ci­ons. Però ho va fer sem­pre des d’una posició dis­creta. Se l’ha qua­li­fi­cat de generós, i ho era. També d’home aus­ter, modest, i també ho era. Dinava cada dia al Llo­ret. D’ell es pot dir que ha can­viat la feso­mia de la ciu­tat, per les cons­truc­ci­ons que l’empresa ha aixe­cat.

La con­fi­gu­ració de la plaça de la Inde­pendència de Girona li deu molt. Va aixe­car el bloc on hi va haver Can Revu­elta, a tocar el car­rer Cana­le­jas. També tota la zona sud, on hi havia hagut el Boira i la Teisa, des del pont de Sant Agustí fins al car­rer Santa Clara. Va aixe­car edi­fi­cis a la Gran Via, a Joan Mara­gall, a Emili Gra­hit, a la car­re­tera Bar­ce­lona, on hi havia la gaso­li­nera San­llehí. I va ser l’artífex d’un nou barri, Palau-Sant Pau, al vol­tant de l’església amb les pro­mo­ci­ons Mas Noguer / Mon­tiel. I també va tre­ba­llar inten­sa­ment en la reha­bi­li­tació del Barri Vell.

Va ser un dels fun­da­dors d’Edi­to­rial Girona, amb un grup d’empre­sa­ris potents, i el 1987 en va esde­ve­nir pre­si­dent del con­sell d’admi­nis­tració. Ell va eli­mi­nar Los Sitios de la capçalera. Dos anys després Ricard Lla­part Thar­rats va tor­nar a con­tro­lar el con­sell d’admi­nis­tració i ell va empren­dre el camí de la reti­rada.

Joa­quim Nadal explica a Històries d’alcalde, lli­bre d’Edi­to­rial Gavar­res, com Homs va acon­se­guir com­prar el mas Figue­res i tots els ter­renys que bai­xen des de Palau Sacosta i la finca de les Tor­res de Palau fins al curs de l’Onyar, on passa ara la vari­ant de Sant Daniel. Una finca bona. El tema és que el 1980 Manel Nadal li va fer saber al seu fill, l’alcalde Nadal, d’aquesta finca estratègica per a l’Ajun­ta­ment per tan­car la ciu­tat pel sud-est entre els ter­renys del GEiEG i el Mon­tes­sori. L’alcalde va nego­ciar amb els pro­pi­e­ta­ris, que li van dema­nar 80 mili­ons de pes­se­tes. Era un bon preu però l’Ajun­ta­ment no tenia els diners perquè aca­bava de com­prar molts ter­renys i allà es va aca­bar la nego­ci­ació. El 1983 Joan Homs va tro­bar Nadal i li va dir que havia com­prat el mas Figue­res. Però no en va pagar 80 mili­ons, sinó 25. El motiu? Els pro­pi­e­ta­ris esta­ven espan­tats perquè el PSOE aca­bava de gua­nyar les elec­ci­ons gene­rals i temien ser expro­pi­ats: “Algun dia bate­jaré la finca com a ranxo Felipe González en home­natge a la cir­cumstància que m’ha permès obte­nir-ne la pro­pi­e­tat a tan bon preu”, va dir Joan Homs a Joa­quim Nadal. Així va anar la història. Reposi en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia