Opinió

Som 10 milions

Esquelets urbans i cloïsses asiàtiques

El realisme màgic irromp a Ponent amb cadàvers a mig fer, cloïsses invasores i alguns acords municipals

A vega­des lle­gei­xes el diari i no tens massa clar si has obert el diari o un manual de bio­lo­gia. En un mateix dia, les ter­res de Ponent han regis­trat uns curi­o­sos titu­lars a les agències de premsa: “El Pla d’Urgell demana al Govern que inver­teixi en els esque­lets d’habi­tat­ges a mig cons­truir”. Això a la secció d’Eco­no­mia, tot i que pot­ser seria més per­ti­nent haver-ho posat a la secció de Necrològiques. En canvi, a la secció de Soci­e­tat hem lle­git amb una alarma crei­xent aquest altre: “Invasió de cloïsses asiàtiques al canal de Bala­guer”. A la de Política, en canvi, ens diuen que “el PSC ha pac­tat amb Junts els pres­su­pos­tos de la Pae­ria de Lleida”, cosa que demos­tra que els pit­jors moments de les rela­ci­ons polítiques en l’àmbit naci­o­nal no tre­uen en cap cas la pos­si­bi­li­tat que el mutu­a­lisme biològic con­tinuï fun­ci­o­nant amb fluïdesa en les ter­mi­na­ci­ons muni­ci­pals del nos­tre com­plex sis­tema polític. Amb la irrupció mediàtica dels cadàvers a mig fer, les cloïsses inva­so­res i els acords muni­ci­pals, a Ponent ens està que­dant un final d’any digne del rea­lisme màgic de Pere Cal­ders o d’una distòpia ter­ri­ble sor­tida del Tra­jecte final de Manuel de Pedrolo.

Els esque­lets d’habi­tat­ges són aque­lles estruc­tu­res de for­migó que es van cons­truir abans de la crisi del 2008, la qual va dei­xar d’un dia per l’altre sense reg san­guini l’ale­gre dinàmica cons­truc­tiva de la dècada dels dos mil. Molts d’aquells pro­jec­tes d’habi­tat­ges s’han que­dat petri­fi­cats als afo­res de les nos­tres capi­tals de comarca, com una pro­tu­berància gan­gre­nada i poste­ri­or­ment asse­cada en una extre­mi­tat, que fem veure que no hi és perquè ens parla d’un pas­sat una mica ver­go­nyant on crèiem que lli­garíem els gos­sos amb llon­ga­nis­ses. La pro­posta del con­sell comar­cal del Pla d’Urgell és que el govern de Sal­va­dor Illa, que ha anun­ciat la cons­trucció de 50.000 habi­tat­ges públics, comenci amb l’apro­fi­ta­ment d’aquells blocs de pisos i cases ados­sa­des que es van que­dar a mig fer a Molle­russa i en diver­sos pobles i que, amb els anys, s’han con­ver­tit en cos­sos de for­migó aban­do­nats en el camí, vícti­mes de la rapi­nya i l’oblit, del van­da­lisme i dels bancs que se’ls van que­dar amb la idea de reven­dre els esque­lets algun dia inde­ter­mi­nat, quan els diners tor­nin a rajar ale­gre­ment pels canals de l’eco­no­mia cata­lana. Com podria començar a pas­sar ara. Que això s’anunciï coin­ci­dint amb la tro­bada de 62.000 pei­xos inva­sors als canals de Seròs, Bala­guer, Térmens i Lleida no pot ser casual. Els canals flu­ei­xen i por­ten més coses que aigua. El de Bala­guer es va bui­dar a prin­ci­pis de mes per fer-hi tas­ques de man­te­ni­ment, i els tècnics han des­co­bert una invasió de cloïssa asiàtica i mus­clo zebrat, dues espècies exòtiques que se sumen a la carpa, el silur o la brema blanca. N’hi havia tan­tes, de cloïsses asiàtiques, que les han hagut de treure a pala­des. Els temps can­vien: ens veiem amb cor de fer reviure esque­lets aban­do­nats i la glo­ba­lit­zació irra­dia la seva màgia fins al dar­rer camp de panís de Ponent. L’única cosa segura que tenim, allò que no can­via mai, el refugi quan ja s’ha pro­vat tot i no sabem què més fer, és aquesta vella, obs­ti­nada i fidel tendència a la soci­o­vergència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia