El lloc del diumenge

A vega­des rebo car­tes sor­pre­nents. I també tru­ca­des telefòniques des­con­cer­tants, com la de la senyora que em pre­gunta quina escola li reco­mano per a dur-hi el seu fill. Mare de Déu!, com si això fos pos­si­ble… Jo som­nio un país en el qual els pares duguin els fills a l’escola del barri, amb tota natu­ra­li­tat, sense que cal­gui plan­te­jar-se cap pro­blema. En les cir­cums­tan­cies actu­als, qui soc jo per reco­ma­nar una escola? Davant de con­sul­tes d’aquesta mena, és ine­vi­ta­ble que­dar mala­ment.

Ara he rebut qua­tre rat­lles que diuen exac­ta­ment això: “Li agrai­ria que m’informés si els calen­da­ris cata­lans han de tenir el diu­menge a l’esquerra o a la dreta, o sigui al prin­cipi o a la fi de la set­mana. Espe­rant la seva res­posta…”

És clar, quan cap­fi­cat en els mal­de­caps habi­tu­als reps una petició d’aquesta mena et que­des enllu­er­nat, i la pipa és a punt de caure de la boca. Relle­geixo la carta men­tre penso “que diu que què?”. I un cop con­fir­mes la pre­gunta del des­co­ne­gut lec­tor del Vallès Ori­en­tal et tro­bes abso­lu­ta­ment per­dut.

Aquí es for­mu­len dos pro­ble­mes. Pri­mer, si el diu­menge és el pri­mer dia o el dar­rer dia de la set­mana. Em sem­bla que això ja ha pro­vo­cat afer­ris­sa­des dis­cus­si­ons, encara que no puc recor­dar els res­pec­tius argu­ments. Sem­bla que hi ha un acord popu­lar per a posar el diu­menge al final, com a “premi” dels dies de feina, seguint la tra­dició d’“al setè dia des­cansà”. És inne­ga­ble que si un dijous diem “ja ens veu­rem la set­mana vinent” el diu­menge imme­diat en queda exclòs, i que la set­mana en qüestió començarà el dilluns. Davant d’aquesta una­ni­mi­tat, qual­se­vol argu­ment en con­tra és una pura espe­cu­lació. D’altra banda, encara que algú demostrés que el diu­menge és el pri­mer dia de la set­mana, penso que els autors dels calen­da­ris tin­drien per­fecte dret a man­te­nir la dis­po­sició actual, com a con­venció visual satis­factòria des del punt de vista psi­cològic: és millor un dia de com­pen­sació fes­tiva a sis dies de tre­ball que no pas sis dies de tre­ball com a “càstig” d’un dia, ja pas­sat, de festa.

I els cata­lans, què? Hem de posar el diu­menge a la dreta o a l’esquerra? Jo penso que també l’hem de posar a la dreta, perquè el diu­menge sem­pre ha estat de dre­tes, encara que els calen­da­ris el pin­tin de color ver­mell. De manera, ben­vol­gut cor­res­pon­sal, que al meu enten­dre hem de reser­var les nos­tres for­ces per a bata­lles menys domi­ni­cals; els nos­tres pro­ble­mes més greus –els de l’afir­mació cata­lana– es plan­te­gen els dilluns, els dimarts, els dime­cres…

El que és estrany és que la UCD encara no hagi pro­po­sat de posar el diu­menge al cen­tre de la set­mana, entre el dime­cres i el dijous. A banda i banda del diu­menge, en els calen­da­ris, només hi hau­ria tres dies, i gràfica­ment la set­mana labo­ral ens sem­bla­ria molt mes curta. És clar que quan passéssim a la rat­lla de sota ens ado­naríem que hem de con­ti­nuar tre­ba­llant fins a mitja set­mana, però és nor­mal: ens hem acos­tu­mat a des­co­brir les tram­pes “després”…