Opinió

Una porta massa tancada

Cal que les administracions locals compleixin amb la seva obligació legal i moral

Fa pocs dies la Coor­di­na­dora d’ONG Solidàries pre­sen­tava la diagnosi El padró, una porta als drets?, que feia una foto fixa de l’accés a l’empa­dro­na­ment a les comar­ques giro­ni­nes. El padró muni­ci­pal hau­ria de ser l’eina bàsica per garan­tir l’accés als drets fona­men­tals de la ciu­ta­da­nia, i els ajun­ta­ments, els pri­mers interes­sats a garan­tir els drets del seus veïns i veïnes. Hau­rien de veure el padró, doncs, com un mitjà per millo­rar la con­vivència als seus muni­ci­pis, i no com una arma per des­triar qui viu i qui no, als pobles i ciu­tats de casa nos­tra. Malau­ra­da­ment, i segons l’informe, a les comar­ques giro­ni­nes l’empa­dro­na­ment s’ha con­ver­tit en una de les bar­re­res més dures per a les per­so­nes migra­des, que per­pe­tua la seva exclusió social i difi­culta la seva inte­gració. I lluny de ser anecdòtic, par­lem d’un pro­blema estruc­tu­ral. L’estudi de la coor­di­na­dora posa de mani­fest que el 52% dels muni­ci­pis con­si­de­ren que l’accés al padró és avui més com­pli­cat que fa uns anys. Una tendència que con­tra­diu de ple el marc legal que obliga els ajun­ta­ments a empa­dro­nar totes les per­so­nes que resi­dei­xen als seus muni­ci­pis, inde­pen­dent­ment del cognom, el color de pell, la ide­o­lo­gia o les cre­en­ces reli­gi­o­ses: tot­hom! Com ja vam veure a Bar­ce­lona, la pressió social pot ser mala con­se­llera i les res­tric­ci­ons al domi­cili fic­tici o l’exigència de mil i un docu­ments, que la llei no exi­geix, són pràcti­ques “cre­a­ti­ves” d’alguns ajun­ta­ments per esca­po­lir-se dels seus deu­res envers la ciu­ta­da­nia. Aquesta obs­ta­cu­lit­zació al procés d’empa­dro­na­ment, podem dir-ho alt i clar, afa­vo­reix l’explo­tació labo­ral, agreuja la inse­gu­re­tat resi­den­cial, fomenta el rello­guer abu­siu, la pro­li­fe­ració d’infra­ha­bi­tat­ges i fins i tot pràcti­ques il·legals com el cobra­ment per faci­li­tar una adreça on empa­dro­nar-se. Però és que també gene­ren un impacte pro­fund en la salut men­tal de les per­so­nes afec­ta­des, que poden desen­vo­lu­par estrès crònic, ansi­e­tat i, fins i tot, depressió.

L’accés al padró no és només un tràmit admi­nis­tra­tiu. És el pri­mer pas cap a la igual­tat de drets i cap a una vida digna. Cal que les admi­nis­tra­ci­ons locals com­plei­xin amb la seva obli­gació legal i moral, i obrin la porta cap als drets i la dig­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia