Els nens també fan polseres

El meu nebot petit ha inclòs a la carta que ha enviat als Reis Mags un joc per fer pol­se­res. A l’hora de repar­tir les com­pres entre els adults, és la petició que m’he auto­as­sig­nat, con­vençuda que tro­bar l’objecte del desig no em dona­ria gai­res mal­de­caps. Doncs no podia anar més errada. A totes les boti­gues de jogui­nes en tenen, perquè es veu que està de moda això de fer pol­se­res i colla­rets, però resulta que totes les pos­si­bi­li­tats fan tuf de cotó de sucre, amb un domini abso­lut i auto­ri­tari del rosa i el lila i unes foto­gra­fies fantàsti­ques de nenes que xalen moltíssim amb la nova acti­vi­tat. Des­car­ta­des les boti­gues físiques després de gas­tar molta sola de sabata, he anat a parar a inter­net, on diuen que s’hi pot tro­bar abso­lu­ta­ment de tot. Allà, totes les com­bi­na­ci­ons s’anun­cien dei­xant molt clar que es tracta d’un pro­ducte per a nenes i, mal­grat que és obvi que ningú em tallarà les mans si se m’acut dema­nar-lo per al nebot, el dis­seny car­rincló de la caixa ja con­vida a des­car­tar-lo. Quan estic a punt d’aban­do­nar, visu­a­litzo una pro­posta que sem­bla uni­sex perquè, si més no, des­carta el rosa i el bri­lli-bri­lli. Efec­ti­va­ment, està pen­sada també per a nens però són pol­se­res de cuir, que ja sabem que el cuir i els tatu­at­ges fan més de mas­cle. Tot seguit una botiga de jogui­nes m’ofe­reix pol­se­res de l’amis­tat per a nenes de 6 a 12 anys perquè suposo que els nens són més de la brega, i per aca­bar, abans de desis­tir, topo amb una caixa de color blau que en rea­li­tat és un quit de manu­a­li­tats, i entre les dife­rents opci­ons de jocs cre­a­tius hi ha la de fer pol­se­res. Cada cop més a prop de des­car­tar aquest regal, em pre­gunto per què encara ara hi ha fabri­cants que s’entes­ten a per­pe­tuar els este­re­o­tips de gènere, sobre­tot perquè sem­pre que aquesta tendència es manté, acos­tuma a ser la dona, o en aquest cas la nena, la que apa­reix com el sexe dèbil.