Tribuna
El robot i la soledat no desitjada
Un robot social és un artefacte autònom que interacciona i es comunica amb éssers humans o altres actors físics autònoms. La utilització d’aquest tipus de robots s’està estenent molt ràpidament en l’àmbit de les cures i, en particular, de la cura de les persones grans.
Aquests robots irrompen en el panorama com a aparells funcionals capaços de resoldre les necessitats de la persona gran i d’oferir-li serveis de cura de qualitat. Des d’un punt de vista mèdic, els pacients grans que més es poden beneficiar d’aquesta interacció amb un robot són, principalment, els qui pateixen diferents graus de demència i els qui presenten diferents nivells de limitació física. Un robot capaç d’estimular les activitats cognitives d’un pacient que pateix una malaltia neurodegenerativa o d’executar certes tasques com la neteja, la cuina, la higiene personal, que són difícils de realitzar per una persona que pateix aquesta situació, pot ser molt beneficiós per a ella. L’objectiu major és garantir la seguretat d’aquestes persones, evitar riscos de caiguda, parada cardíaca, problemes de mobilitat, a casa seva, a l’hospital o bé a les residències.
Tot això planteja moltes qüestions de naturalesa ètica: ¿Cal emprar aquests robots en aquestes situacions? ¿Amb quina finalitat? ¿L’automatització (càmeres, micròfons, sensors) és la millor opció? ¿Com garantir la seguretat, però, a la vegada preservar la seva intimitat i privadesa? Estem parlant de drets fonamentals. ¿No és, tot plegat, una ingerència en la vida privada de la persona gran? ¿Quin és el rol del robot? ¿Per a què ha estat concebut? ¿La seva finalitat és millorar la qualitat de vida de les persones grans o bé suplir l’absència dels éssers estimats a la casa? ¿És un mode de salvar-los de la soledat no desitjada? Aquests nous robots poden ajudar les persones grans a viure de manera autònoma o més autònoma que la que tenen i a prolongar el període d’envelliment, i evitar, així, l’ingrés en una residència. ¿La finalitat és reduir el treball de la persona que dispensa les cures o bé reemplaçar-la i, així, abaratir costos?
El camp de les cures domiciliàries i residencials està experimentant una gran metamorfosi. Si és veritat, com passa en el país més robotitzat del planeta, el Japó, que els robots socials tenen una gran acollida entre les persones grans que viuen soles, és possible que en poc temps, en les cures domiciliàries i residencials, aquests robots tinguin molta més presència que en el present, ja sigui per abaratir costos que sempre tenen a veure amb els recursos humans, ja sigui per donar un servei de màxima qualitat a la persona del client. ¿És possible adaptar els robots als trets de la personalitat i als canvis actitudinals d’una persona que pateix demència? Els treballadors del sector de la cura de les persones grans estan, generalment, mal remunerats i els robots són, ara per ara, molt costosos. ¿Quina càrrega tindrà tot això en els sistemes públics de salut?
Els robots companys provoquen sentiments falsos, il·lusoris i sense reciprocitat. ¿En quina mesura la cura exigeix, necessàriament, la relació interpersonal, el rostre a rostre, és a dir, el nexe entre éssers humans? El problema de la soledat no desitjada de les persones grans és endèmic a molts països europeus. També en el nostre. Aquesta soledat imposada comporta tota mena de conseqüències negatives per a la salut mental, emocional, física i social de les persones. També hi ha una relació directa entre aquesta situació i la desídia vital o el cansament existencial. Molt sovint comporta una profunda crisi de sentit o bé el desig de morir.
No són pocs els qui besllumen la solució a aquest problema mitjançant la implementació dels robots companys o robots socials. Amb tot, no deixa de ser significatiu que l’artefacte es plantegi com l’antídot a la soledat i es desplaci, d’aquesta manera, la responsabilitat ètica de l’acompanyament afectiu fora del cercle humà. Si el robot és percebut com un agent hostil, serà difícil que sigui acceptat, però si, en canvi, és percebut com un còmplice, com una salvaguarda i aliat del cuidador humà, fàcilment tindrà lloc la seva acceptació. Veurem quina serà la seva difusió en els mecanismes publicitaris, però s’entreveu clarament un conflicte d’interessos laborals molt intens entre els cuidadors domiciliaris i els promotors dels robots socials.
