La Stasi lila, morada i violeta

Levita en el sem­pre divers món de l’acti­visme una Stasi lila, morada i vio­leta, que fa un mal favor a la lluita con­tra mas­clis­mes i patri­ar­cats. El 24 de febrer l’estu­di­ant Alba Giménez signa una carta a xar­xes i acusa de tot i més un pro­fes­sor de la UB. Asset­ja­ment. Toca­ments. Abu­sos. Vio­la­ci­ons. Exhorta a “omplir-lo de ver­go­nya”. La poeta Anna Gas (“em bull la sang”, deia) és de les que interac­tuen per vira­lit­zar la carta. La cam­pa­nya és sag­nant. Cap res­pecte a la pre­sumpció d’innocència. Cap edu­cació. Cap con­trast ni com­pro­vació mínima de la infor­mació. Atacs físics al des­patx del pro­fes­sor. Con­vo­catòria de mani­fes­tació al cam­pus amb la cara del pro­fes­sor al car­tell. Fora agres­sors de la UB! És una nova Stasi que ningú posa a rega i que tre­pitja dret rere dret en el nom de ves a saber què. Alba Giménez no és nova en aquesta plaça i els jut­jats ja li han dit que l’únic asset­ja­ment que s’intu­eix és el seu envers el pro­fes­sor. Li han dit que no té raó dues vega­des a ins­trucció i una a l’audiència (4/3/2024). Però hi torna. Ara al ter­reny pan­tanós (pel fang, ho dic) de les xar­xes, amb un resul­tat pre­o­cu­pant. Ja no és només que es car­re­guin la pre­sumpció d’innocència. Per no res­pec­tar, ni res­pec­ten sentències fer­mes! Vivim amb una nova Stasi. Una Stasi que s’amaga en el lila, el morat i el vio­leta però que no té cap dels valors d’aquests colors. Apro­fi­tant que demà és el dia que és, comen­cem-la a posar en evidència!