Opinió

Ara toca parlar de sequera!

Què és la nova política de l'aigua? És tan­car l'aigua quan ens ren­tem les dents o quan ens ensa­bo­nem les mans? És dut­xar-se en comp­tes de banyar-se? És posar aire­ja­dors i difu­sors a totes les aixe­tes? Algú hi pensa? Diuen que molts ciu­ta­dans seguei­xen aquests pre­cep­tes per defecte, com atu­rar-se en un semàfor ver­mell. Tan­ma­teix, ningú no ha cre­uat un pas de via­nants quan no ve cap cotxe?

La política de l'aigua és un tema recur­rent quan hi ha sequera. I ara la sequera és tin­guda per cosa llu­nyana, com un mal­son. Qui pensa res­tric­ci­ons d'aigua ara que ha plo­gut, els embas­sa­ments són plens i tenim l'aigua garan­tida fins a qui sap quan? Quants ja no han obli­dat les pregàries des­es­pe­ra­des a la Mare de Déu de Mont­ser­rat? O les dis­cus­si­ons ver­go­nyo­ses i histèriques entre l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la resta del país? Avui deu sem­blar impos­si­ble la inso­li­da­ri­tat dels ter­ri­to­ris amb aigua de sobres i l'ego­isme pirata dels que n'han mal­gas­tat en parcs i jar­dins, en hotels de luxe i en con­reus poc apro­pi­ats, insos­te­ni­bles en regi­ons àrides. Ara toca par­lar de la gestió de la sequera, de cabals ecològics —amb el del Ter al cap­da­vant— i de les inter­con­ne­xi­ons de con­ques d'una manera científica, dis­creta i sense ner­vis. Cal con­vo­car una reunió al més alt nivell (tècnic) per posar les bases per a la gestió de l'aigua, fer un debat sense pres­ses, tran­quil i repo­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.