EL TEMPS QUE FUIG
Petits crims conjugals
La felicita, sí, però després pregunta, falsament protector: “Vols dir que ens convenen tants viatges?”
Un sopar de tres parelles, en un restaurant. Llegeixen la carta, comenten els plats, i demanen. L'Ester anuncia molt contenta que de primer menjarà foie. El seu marit se la mira i, tocant-li el mitxelín de la cintura, li diu severament: “Ja saps on se't posarà, oi, aquest foie?” Tots riuen la broma (però: és una broma?). Ella també, però amb un riure forçat, i es posa vermella. Curiosament avui –no li havia passat mai– no es pot acabar el foie, que és exquisit.
L'Anna ha rebut informació d'un curset que feia temps que volia fer i que li fa molta il·lusió: Música del barroc; de Pergolesi a Bach. Al migdia comenta satisfeta al seu home que s'hi apuntarà. Ell es mira el fullet amb un interès fingit. Pregunta, retòricament: “Són sis dimarts, oi? Sembla molt interessant...”. Però afegeix, sibil·lí: “Llàstima de l'horari”. “Què vols dir?”, pregunta ella amb inquietud. “Dona –li explica ell imbuït de responsabilitat–, que les vuit és una mala hora, no? Sembla que tot ho fan per a gent que no té criatures...”. Finalment –no sap com li pot haver passat, tantes ganes que tenia d'anar-hi– l'Anna es descuida d'apuntar-se al curs, fa tard, i quan ho fa ja no queden places.
A l'empresa on treballa la Mireia han reestructurat el departament i corren rumors fonamentats que ella podria passar a portar l'àrea d'exportació. És llesta, treballadora, sap idiomes, resol els conflictes que se li presenten, és agradable i té empatia: tot això fa que sigui una bona candidata. Està expectant i il·lusionada; per a ella és un repte, té ganes de demostrar que ho pot fer, se sent amb ganes i empenta d'assumir aquesta responsabilitat. Sap que ho farà bé, té idees i frisa per posar-les en marxa. El seu home, però, no comparteix el seu entusiasme. La felicita, sí, però després li pregunta, falsament protector: “Vols dir que ens convindran, tants viatges?” Per sort, la Mireia pensa que a ella sí que li convindran, no fa cas del missatge subtil que el seu home li adreça i, conscient del seu poder i la seva autonomia, quan l'empresa li proposa el nou càrrec, diu tranquil·lament que sí.
