són faves comptades
L'edifici Iaqubian s'ensorra
Egipte té una societat atrapada en la corrupció, el fanatisme religiós i la doble moral
Aquest 28-N a part de les catalanes també s'han celebrat eleccions legislatives a Egipte. I no han tingut res a veure. Han estat uns comicis per perpetuar els ocupants dels 518 escons del Parlament. Unes eleccions prèvies a les presidencials que s'han de fer l'any que ve i que han d'aplanar el camí a la reelecció del president per un nou mandat. La fascinació que desperta aquest país pel que va arribar a ser i per tot allò que atresora és inversament proporcional a la preocupació que genera per la deriva dictatorial que ha agafat amb els anys, gairebé 30, just el temps que fa que governa, talment com si fos un faraó, Hosni Mubàrak, de 81 anys. És per això que considerar eleccions un procés ple d'irregularitats i amb menys del 25% de participació d'entre els 40 milions de ciutadans amb dret a vot és gairebé un insult a la democràcia. Que el Partit Nacional Democràtic es perpetuï en el govern no fa res més que confirmar l'enfonsament, la ruïna, d'un país que no s'ho mereix i al qual, com que és un fidel aliat dels Estats Units a la zona, es permet tot sense que ningú gosi dir res. Ben mirat, sí que hi ha veus que s'hi han alçat en contra però les han volgudes silenciar, i és per això que recordo molt especialment la veu del dentista i escriptor Alaa al-Aswani i la seva novel·la L'edifici Iaqubian. Aswani va prendre com a escenari per teixir un plec d'històries, tan fascinants com reals, un edifici de deu luxoses plantes construït l'any 1934 on havia arribat a viure el bo i millor del país. Aswani, que hi havia tingut la seva primera consulta, feia servir l'edifici Iaqubian per denunciar sense complexos la realitat de la societat egípcia i maldava per la democratització del seu país. Una societat atrapada en les xarxes de la corrupció, en la doble moral, en el fanatisme religiós, en la pràctica de la tortura, en la falta d'un futur per als joves i en l'assetjament sexual de la dona. La decrepitud i la decadència d'aquest edifici que encara s'alça com un espectre en un populós barri del Caire el convertien en només l'ombra del que havia arribat a ser, com Egipte. La sensacional metàfora que ja fa vuit anys presentava Aswani de l'ensorrament d'Egipte, ara se m'ha tornat a aparèixer amb molta força quan he vist els resultats i m'han fet adonar que l'edifici Iaqubian realment s'ensorra.
