Opinió

PLAÇA MAJOR

Art contemporani

Terrible bufonada sota l'aparença d'extrem moral: premiar la sinceritat. No em facin riure, si us plau

Tots sabem que bona part del que ens vomita la televisió és engany, però encara anem amb el lliri a la mà. Situem-nos: Telecinco, programa El juego de tu vida, versió castissa de l'americà The moment of truth. L'objectiu del programa: premiar la sinceritat. El procés que seguim des de casa ens el recorda una piràmide amb cinc fases que s'il·lumina a mesura que el concursant diu la veritat i va guanyant pistrincs en progressió aritmètica: mil, tres mil, cinc mil, deu mil, quaranta mil i cent mil euros. Ens repeteix la presentadora (malaguanyada Emma García) que el participant s'ha sotmès a un polígraf previ que li ha fet dues-centes preguntes, de les quals l'atzar (ara ric) en triarà vint-i-una. El qüestionari furga en el més íntim de l'ànima de la víctima (normalment amb fam mòrbida de revelar homosexualitats amagades, odis als progenitors o actes il·legals fins ara secrets) i fa que la tensió s'acreixi generant una extrema vergonya aliena i una nàusea provocada per la profanació d'intimitats.

El nivell de compromís de la pobra persona amb la veritat, la suor de les mans entortolligades, el tic a les cames, les mirades creuades amb els familiars que l'acompanyen a plató i que després del que ha dit deixaran de ser fins i tot família, el canvi crispant de llum, la veu en off repetint el sòrdid “Eso es: verdad”, els nervis al rictus, el marit que descobreix l'esposa infidel, la mare que topa amb un fill ionqui, la dona a qui el marit li fa el salt amb la companya de feina, fills que saben que sa mare prefereix el seu germà, dones que surten al carrer sense calces, àvies que s'han prostituït, mandra de dutxar-se, estafes a hisenda, consoladors amagats... Fins on és capaç d'arribar la humanitat?

La gràcia de tot plegat, la misèria que remou la lògica patètica de la televisió és que tots i cadascun dels concursants d'aquest vodevil de cinquena (i, per tant, les seves estimades famílies i amistats que els conforten tocats i posats des de primera fila), tots, dic, són actors contractats per la factoria de la cadena alegre. Terrible bufonada sota l'aparença d'extrem moral: premiar la sinceritat. No em facin riure, si us plau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.