Opinió

LA TRIBUNA

Viatjar: del plaer a la tortura

Toca qüestionar-nos si no es podrien fer altres polítiques de transport

Once upon a time viatjar era un plaer a l'abast d'una minoria de persones. Actualment és un fet habitual que sol coincidir amb les vacances, una activitat ociosa que “s'ha democratitzat”, com els agrada dir als polítics quan parlen de l'accés dels ciutadans als serveis socials. Viatjar era un plaer fins que va arribar el turisme de masses, que ha aportat riquesa als llocs de recepció però ha engendrat, al seu torn, overbooking, col·lapses circulatoris, cues d'espera i multiplicitat de problemes mediambientals. Darrerament viatjar s'ha convertit en una tortura propiciada per les inclemències del temps, pels controls de seguretat que s'apliquen als aeroports i pels treballadors d'empreses de transport i controladors aeris, que intenten treure rendiment del col·lapse i del caos que provoquen fent vaga encoberta per reivindicar uns privilegis que ells anomenen “drets laborals”. Em sembla que durant l'any que hem deixat enrere, d'una manera o altra, tots hem patit més o menys incidències greus en el transport a l'hora de viatjar dins el nostre país o bé fora. I no només per vacances, sinó en dies feiners, sobretot quan sortim de qualsevol comarca o ciutat perifèrica en direcció a Barcelona, en tren o per carretera. Em consta que no és un problema exclusiu d'aquí: a mitjan novembre, un dia qualsevol, vaig haver de fer una cua quilomètrica al tram d'autopista que va de Montpeller a Niça perquè l'enllaç amb Lió i París estava col·lapsat per una nevada important. Una setmana abans de Nadal, justament el dia que es posava en marxa el TGV Figueres-París, em vaig veure obligada a conduir de matinada fins a l'estació de tren de Besiers per recollir un familiar que havia vist anul·lat el vol d'avió a l'aeroport londinenc de Luton i arribava amb un tren que portava hores de retard. Aquests tipus d'incidents són una circumstància que va en augment, que alguns atribueixen al canvi climàtic i que afecta una immensa majoria de països, fins i tot els que estan més acostumats a suportar el fred, com ara Alemanya i Nord-amèrica.

Una odissea

Sigui com sigui, cada pont, cada període de vacances, cada “escapada” acaba essent una odissea per a molts viatgers que arrosseguen pel camí anècdotes de retards, pèrdues d'enllaços i d'altres facècies. Ens podem preguntar si cal moure's tant, si viatjar no s'ha convertit ja en una pulsió malaltissa i si, al final, resultarà més reconfortable i excitant quedar-se a casa i passejar per l'habitació.

Potser era inevitable, tot plegat, i és fruit de l'evolució d'aquesta societat consumista perennement insatisfeta, però toca qüestionar-nos si no es podrien fer altres polítiques de transport, vist que la situació és prou insostenible. Tenim TGV però hem hagut de renunciar a un bon servei de rodalies (Adif està perpetuant un servei defectuós que s'ha encarit i només ha canviat de nom: de Catalunya-exprés a “Media Distancia). I el transport aeri encara funciona millor... D'una banda perquè la política agrícola de la Unió Europea ha afavorit la importació de productes que no són de temporada i han de viatjar per avió –per cap d'any hem vist cireres de la Patagònia argentina i pomes xineses que competien amb les de Lleida o de Girona.

A més, no cal patir perquè podrem continuar viatjant a low cost: en aeroports locals com el de Girona s'han aprovat subvencions milionàries per a companyies privades com Ryanair i sense condicions. Fa poc, un jove de vint-i-pocs anys m'explicava que ha viatjat a París per 10 euros. A mi, el viatge de tren a Barcelona em costa gairebé 20 euros. Però i què. Als responsables de transport els deu semblar d'allò més raonable que se subvencionin els viatges dels qui van a passar un cap de setmana a Londres o a París a un preu inferior al que paguem per anar a treballar amb autobús o amb tren. Mentrestant, els baixos preus del turisme ocasional es contraposen a l'augment del bitllet de metro i a l'increment d'un transport ineludible i necessari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.