I ara les municipals
Tornem-hi que no ha estat res. Han passat Festes, tenim nou govern a la Generalitat, ara ja no hi ha cap impediment per enfilar la recta que ens portarà a elegir els executius locals el 22 de maig. Tornarà a ser una campanya llarga, renyida, empallegosa, on es repetiran els arguments amb què ens han bombardejat tots aquests darrers mesos, però aquestes són les regles que s'ha donat la democràcia i sort en tenim, de poder triar qui ens representa.
Tothom viurà de prop al seu municipi les conseqüències derivades d'una tediosa campanya electoral que diuen els experts que convenç un petit percentatge d'indecisos. La gran majoria fa temps que té decidit per qui decantarà el seu vot.
Cada Ajuntament registra les seves particularitats i de ben segur que cada elector pot explicar com van les coses a casa seva.
Jo us explicaré com les veig al meu poble, Palafrugell. El partit que en el moment present té més requesta no troba ningú amb cara i ulls per anar al capdavant. CiU fa molt temps que aquí i tant no aixeca el cap. Els altres dos galls són l'actual alcalde d'ERC i el cap de l'oposició del PSC. L'un o l'altre poden sortir guanyadors però hauran de dependre de les aliances amb els minoritaris. Una altra incògnita és saber què farà l'Entesa sense en Medir al capdavant... S'admeten porres.
