opinió
Hi ha hagut canvi, el notarem?
Potser l'aspecte més positiu del 28-N és que ha provocat l'alternança, la qual és un mecanisme imprescindible per airejar els tics i els vicis que l'exercici del poder produeix
Els resultats electorals del 28-N, a part de provocar entusiasme als seguidors de CiU i del PP, les dues úniques forces que varen millorar resultats respecte al 2006 (amb14 i 4 diputats respectivament), no van fer altra cosa que confirmar la caiguda del govern d'esquerres, probablement més per causa de la crisi i per confiar excessivament en un president Zapatero (esdevingut nefast per a Catalunya) que per la seva gestió al capdavant del govern de la Generalitat. Veurem si l'anomenat govern dels millors és capaç de superar la gestió del govern sortint. D'entrada, més que el govern dels millors, és un govern majoritàriament de barcelonins que després de ser nomenat ja havia dissipat moltes expectatives. Per altra banda, preocupa molt la composició del nou Parlament, on té més pes la dreta i segueix tenint, majoritàriament, més unionistes que sobiranistes, cosa que ha decebut aquells que es manifestaren el 10-J reivindicant el dret a decidir i la independència.
S'ha produït el canvi que era d'esperar així com el greu retrocés del tripartit i, molt especialment, d'Esquerra, que tot i ser una de les forces capdavanteres de l'esmentada manifestació, fou qui més va resultar castigada pels electors (sembla que per haver propiciat president Montilla i també per les picabaralles internes). Cal congratular-nos, però, que CiU no hagi guanyat per majoria absoluta, ja que aquest tipus de majories solen ser negatives democràticament... La sorpresa, el resultat obtingut pels populars; les enquestes més favorable no els donaven més de 16 diputats, però n'han aconseguit 18 que, sumats als 3 de Ciutadans, representen el sector espanyolitzant del Parlament amb un preocupant 15,5%.
Potser l'aspecte més positiu del 28-N és que ha provocat l'alternança, la qual és un mecanisme imprescindible per airejar els tics i els vicis que l'exercici del poder produeix. En aquest sentit, també és una bona notícia, si finalment es porta a terme, que Artur Mas hagi manifestat no voler allargar la seva presidència més de dues legislatures. Com a contrapartida, l'aspecte més negatiu o, si més no, poc esperançador, és que en la composició de l'actual Parlament encara hi podem constatar una majoria de diputats unionistes, o sigui favorables a mantenir els actuals vincles amb Espanya (entre els quals hi ha els ja 21 esmentats que, a més, fan enaltiment permanent de l'espanyolisme més tronat). A part d'ells, s'hi han d'afegir 9 convergents, 10 d'Unió, 9 d'Iniciativa i, mentre no hi hagi pronunciaments que ho contradiguin, els 28 socialistes, en total 77 diputats que representen el 57% del Parlament. El sector sobiranista representa només un 43% i està constituït pels 10 d'Esquerra, els 4 de Solidaritat, 1 d'Iniciativa i 43 de CiU, en total 58.
Catalans emprenyats
L'obstinada voluntat dels poders fàctics espanyols de limitar-nos la llibertat, expressada en les darreres sentències del TC i del Suprem, té la virtut de fer créixer el nombre de catalans emprenyats, o sigui de catalans que s'apunten a la causa sobiranista. Cada cop són més els que surten de l'armari i es declararen obertament independentistes. Aquest és el cas dels convergents que, finalment, tant la militància com els càrrecs públics s'hi estan vinculant. Entre les files socialistes el procés és més lent, car han de vèncer inèrcies històriques, tot i així ja són uns quants els càrrecs que s'hi han adherit. Una adhesió que també s'espera que facin sense tardar gaire alguns dels alts càrrecs del sector catalanista.
Malgrat el cert desencís actual, és possible que durant aquesta legislatura hi hagi moments i motius suficients per emprenyar-nos de nou contra Espanya amb la conseqüent onada de nous independentistes, també entre els diputats, cosa que, si fossin 10 més, podria permetre donar avenços reals vers la desitjada independència nacional.
