els fils d'ariadna
El Barça com a categoria
El Barça de Guardiola és una disciplina artística, tota una categoria estètica
El FC Barcelona de Josep Guardiola és més que un club. Podríem dir que és una disciplina artística, tota una categoria estètica. Si Flaubert va ser capaç de relatar un univers sencer a partir de la descripció d'un element tan prosaic i minimalista com la gorra de Charles Bovary, ¿com no hauria de permetre'ns, el futbol, que arrossega masses i reflecteix inèrcies col·lectives, una radiografia de la societat?
En el pla estricte del criteri futbolístic, el Barça de Guardiola serveix per distingir entre els amants del futbol i els mers fanàtics seguidors d'un equip. És així d'incontestable: ningú que posseeixi gust i sensibilitat futbolístiques pot minimitzar els prodigis estètics d'aquest equip. Es tracta d'un diagnòstic aplicable tant als fanàtics antibarcelonistes que al llarg d'aquests darrers tres anys es refugien a veure partits d'una Premier league mitificada per contrabalançar l'efecte Barça, com per a aquells seguidors barcelonistes que facin una lectura només revengista de les conquestes d'aquest equip inigualable. En el pla polític, i en ple debat de recentralització d'Espanya, la dialèctica FC Barcelona-Real Madrid continua aportant metàfores lluminoses. L'equip blanc encarna una imatge d'imperi caigut, poderós però d'armada vençuda, dotat d'un codi genètic que l'impossibilita per cedir l'èxit, el govern i el protagonisme històric. Sotmès al dictat de la mercadotècnia, el Real Madrid expressa un crepuscle marcat per la desesperació. En el pol oposat hi ha el Barça, que ha sabut explotar els rèdits de l'experiència històrica de Catalunya tot traslladant-la al camp de futbol i a la gestió de club. Convertit en “locomotora (futbolística) d'Espanya” el Barça de Guardiola i de les juntes de Laporta i Rosell ha sabut explotar un alt grau de consciència històrica. La discreció, el treball, la humilitat, la confiança en els propis recursos i el pas de qui sap que no té un estat al darrere ni poder executiu són les energies d'aquest Barça ja entès com a categoria. Es tracta d'una conquesta que probablement no hauria estat possible si, a part de gent entenimentada en futbol, no hi hagués hagut aquesta consciència històrica.
