Opinió

L'APUNT

Visionaris

El pro­per dia 9 de març farà un any –era l'endemà de la gran nevada que va col·lap­sar com­ple­ta­ment les comar­ques giro­ni­nes– que el con­sell d'admi­nis­tració de Caixa Girona va rebut­jar la fusió amb Unnim, la nova enti­tat d'estalvi sor­gida de la inte­gració de les cai­xes d'estal­vis de Saba­dell, Ter­rassa i Man­lleu. Les claus i les raons d'aquell nega­tiva –acor­dada gai­rebé a les fos­ques, amb certa noc­tur­ni­tat, no sé si m'atre­vi­ria a dir amb traïdoria, i amb els focus dels mit­jans de comu­ni­cació mirant tots cap als nom­bro­sos efec­tes de la nevada– no han estat mai prou ben expli­ca­des. El final del procés, d'altra banda, és prou cone­gut per la soci­e­tat giro­nina, Caixa de Girona ha aca­bat absor­bida per La Caixa i, lite­ral­ment, ha des­a­pa­re­gut del mapa. Un any després, para­do­xes de l'eco­no­mia i dels temps que vivim, resulta que aque­lla Unnim amb qui havia de fer camí Caixa de Girona, podria aca­bar ara el seu recor­re­gut també a mans de La Caixa. Encara resul­tarà, doncs que Serra, Blanch, Cal­ders, Cor­nellà i com­pa­nyia van ser uns visi­o­na­ris: per què calia pas­sar per Unnim si el destí final era la mare de totes les cai­xes? Uns visi­o­na­ris, i tant!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.