Articles

Històries nostres que són actuals

Jaume Gui­lla­met, catedràtic d'història del peri­o­disme a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, pre­sentà dimarts pas­sat un nou lli­bre on exposa l'arren­cada del peri­o­disme libe­ral català del 1833 al 1874. Tan bon punt començà l'acte el també pro­fes­sor Josep Maria Martí, degà del Col·legi de Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya, on es feia l'acte, emplaçà Gui­lla­met a fer més feina: “Ens calen noves ini­ci­a­ti­ves –digué– com la que l'any 1992 impulsà l'expo­sició i el catàleg de dos-cents anys de premsa”.

Gui­lla­met remarcà que la seva obra ha estat faci­li­tada pels esmen­tats tre­balls de fa vint anys que coor­di­na­ren Ramon Alberch i el mala­gua­nyat Josep Maria Huer­tas Cla­ve­ria.

El període abas­tat en el nou lli­bre de Gui­lla­met entronca amb el con­tin­gut d'una obra seva ante­rior dedi­cada als pri­mers anys de la premsa cata­lana des del segle XVII. Era el resul­tat d'una tasca d'arque­o­lo­gia, explicà l'autor.

L'arque­o­lo­gia heme­rogràfica i les històries del peri­o­disme, com aquesta que ha edi­tat ara Eumo Edi­to­rial, de Vic, con­tri­bu­ei­xen a enten­dre el pre­sent i pre­veure el futur. Inter­pre­tar el pas­sat en funció de l'ave­nir és un tret propi dels diver­sos cor­rents de la relle­vant recerca cata­lana en història periodística. Ho aplicà a la seva tesi doc­to­ral sobre D'Ací i d'Allà el pro­fes­sor Joan Manuel Tres­ser­ras, l'excon­se­ller de Cul­tura, que assistí a la pre­sen­tació. El con­se­ller actual del ram, el també his­to­ri­a­dor Fer­ran Mas­ca­rell, con­vi­dat a pre­si­dir-la abans d'acce­dir al càrrec, no arribà a temps, retin­gut per un entre­banc sob­tat propi del càrrec.

Els dia­ris d'avui, digué Gui­lla­met, no són tan dife­rents dels del segle XIX, sobre­tot pel que fa a les rela­ci­ons amb la política. El pro­fes­sor Joa­quim Alba­reda, direc­tor de la col·lecció viga­tana que inclou l'obra que era pre­sen­tada, al·ludí a les fun­ci­ons infor­ma­tiva i política que ja con­vi­vien com ara a la premsa del XIX.

He lle­git en el lli­bre altres paral·lelis­mes, com el de les difi­cul­tats de comu­ni­ca­ci­ons ter­res­tres entre Per­pinyà, Girona, Bar­ce­lona i València. Eren enllaços que lla­vors ja eren lents, com­pa­rats amb els d'altres con­tra­des. No ha millo­rat gaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.