Opinió

ARA TORNO

Aquells ulls tan seus

Men­tre al Kodak The­a­tre de Los Ange­les les estre­lles més ful­gu­rants de Hollywood lluïen ple­ga­des en la cita anual dels Oscar, la llum trista dels ulls tris­tos d'Amparo Muñoz s'apa­gava defi­ni­ti­va­ment. Hi ha per­so­nes que quan estan davant d'una càmera trans­me­ten una llum, un mag­ne­tisme espe­ci­als. No és només bellesa, és un do. Men­tre seguíem la cerimònia i ens rendíem a la llum espe­cial de Kate Blanc­hett, Halle Berry, Gwy­neth Pal­trow, Anne Hat­taway i també la de Hugh Jack­man i la que manté Kirk Dou­glas als 94 anys, alguns no sabíem encara que Amparo Muñoz ens estava dei­xant un buit dins nos­tre i que aquesta vegada seria defi­ni­tiu. Era una dona espe­cial. Qua­li­fi­car-la d'actriu és incom­plet. Com també model. Amparo Muñoz tenia el do del mag­ne­tisme i també tenia la bellesa de les dones més belles del món. El 1974 va ser pro­cla­mada Miss Uni­vers i això la va llançar a la fama. En aquells temps d'una tele­visió i només dues cade­nes, de poques revis­tes i comp­ta­des figu­res, ella va ser una reve­lació. Si més no, per a un nen de quasi onze anys, que, com qual­se­vol nen d'onze anys, no s'ena­mora de cap nena d'onze anys (més que res, perquè les nenes d'onze anys no s'ena­mo­ren dels mar­recs d'onze anys), sinó de la dona més bella del món. I, és clar, un nen d'onze anys del 1974 s'havia d'ena­mo­rar irre­mis­si­ble­ment d'Amparo Muñoz, com la resta de nens d'onze anys fins a noranta. Amb Amparo Muñoz i els nus de pel·lícula tan dolo­ro­sos per a la seva dig­ni­tat també vam des­co­brir com era el cos d'una dona i amb ella vam entrar en l'uni­vers del desig. I un dia, ja més madurs i ena­mo­rats d'ella per sem­pre, vam des­co­brir en la pro­fun­di­tat dels seus ulls una tris­tesa encara més pro­funda. I vam seguir amb dolor al cor la seva vida des­gra­ci­ada i vam voler veure-la res­sor­gir i som­riure per fi, com quan va fer un magnífic paper a Fami­lia, de Fer­nando León. Però no. Els ulls tris­tos del per­so­natge eren els seus. Els que es van tan­car fa una set­mana. Qui sap si, per fi, alleu­jats. Des­cansi en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.