Opinió

PLAÇA MAJOR

Un nu i uns ulls

Mirar un cos nu desitjat significa pujar el foc. Pensar-lo no deixa de ser purificar-lo, convertir-lo en símbol de la depuració del món. Quin contrast més deliciós!

Aquest títol d'un sonet del llibre Tres suites de Carles Riba m'inspira per descriure dos fenòmens tradicionalment llegits sota els paràmetres del desig: la nuesa i la mirada. El poema parla d'un tema que sempre està viu, l'amor i la passió a través d'allò més pur que hi ha en l'ésser humà: la nuesa. Ja ho sabem: la lírica d'una cambra qualsevol s'activa quan dos amants decideixen mostrar-se la veritat. Llavors, les percepcions dels amants que es miren fluctuen entre la recreació mental i l'observació directa. Pensem en la superfície de la carn, la textura de la pell, els centenars de plecs i els milers de porus, la pal·lidesa del cos en contrast amb les galtes encarnades, la suggestió d'unes qualitats interiors, espirituals, que no es veuen però que s'endevinen... Tot això ho explica un cos nu mirat (i retratat) per part d'uns ulls desperts. El moviment sensual d'un parell de cossos en horitzontal es transforma en una dansa. Ja deia el poeta Mallarmé que la cambra representa una mena de teatre per a les activitats de la imaginació. I això és el que han pensat tots els amants de la història, que la cambra és un espai limitat, que fa de barrera contra el món, aïllant, acreixent desigs i amagant secrets. Mirar un cos nu desitjat significa pujar el foc. Pensar-lo no deixa de ser purificar-lo, convertir-lo en símbol de la depuració del món. Quin contrast més deliciós! Sigui quina sigui la il·luminació de la cambra, la llum crea noves tonalitats de colors sobre la pell nua. Mentre pensem tota aquesta corrua de qualitats estètiques hi ha un element que ens distorsiona la visió: el desig. És aleshores quan també veiem carn, pell, animal i zel. La claredat intel·lectual de tanta contemplació pura es veu esclafada per la necessitat urgent de caos, de víscera, de força sanguínia.

I creieu-me: no hi ha res més apassionant i enriquidor que observar atentament l'amant quan dorm, comptar-ne les respiracions, revisant el vals de les pestanyes i els meandres dels llavis. La temptació està servida, i en un tres i no res, el desig torna a picar a la porta. No falla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.