Opinió

Rugbi i places de braus

Del partit de dissabte a l'Estadi Olímpic Lluís Companys entre el Perpinyà i el Toló de rugbi, me n'ha quedat un record agre, d'enveja, de ràbia. Més enllà de la jornada històrica de veure un altre equip català en una lliga de campions, no em puc treure del cap la panoràmica de Barcelona observada mentre baixava des del Palau Nacional fins a les fonts de Montjuïc. Quanta feina mal feta!, vaig pensar. Que malament s'han pensat i s'han realitzat els projectes a Girona; com si el pensament fos més especulatiu, de l'obtenció de plusvàlues ràpides, que no pas en la generació de riquesa a la llarga. A Barcelona em va fascinar la panoràmica de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, de les fonts, del passeig de Maria Cristina, de les columnes venecianes i, al final, les Arenes. Abans de convertir-se en un centre comercial avantguardista, la plaça feia basarda. Per què va faltar ambició a Girona? Per què a la plaça de toros de Girona hi han fet pisos, un hotel i l'Audiència? No s'hauria d'haver reconvertit la plaça en un motor econòmic? Un auditori a l'aire lliure, un centre comercial... Els jutjats, aquests del Torín i els de Ramon Folch, haurien de ser als afores, amb aparcament de sobres. Al centre se l'hauria d'haver premiat amb l'Hipercor, per exemple, com ha proposat un amic meu. A aquest pas, al centre només s'hi podrà anar per feina i els matins laborables. I quedarà trist i desert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.