els fils d'ariadna
Adorar la negativitat
Vaig tenir el doble disgust de veure com s'entronitzaven una professora cínica i un alumne extorsionador
Potser ni el fet ni el protagonista són de gran interès. Però, en canvi, té el seu què la interpretació mediàtica i social d'aquest fet. José Mourinho, entrenador del Real Madrid, després que el seu equip fos derrotat per l'Sporting de Gijón al Bernabéu, va entrar al vestidor visitant i va felicitar un per un tots els jugadors rivals. Aquest gest sobta perquè fa mesos Mourinho havia criticat l'Sporting tot acusant-lo d'haver-se deixat guanyar pel FC Barcelona. Arran d'aquesta actitud molts mitjans de comunicació han elogiat Mourinho, regalant-li adjectius grandiloqüents. M'imagino que som una minoria els que, en la reacció de Mourinho, no hi veiem cap trencament sinó una lògica de continuïtat, i, en definitiva, una manera més de cridar l'atenció.
Aquest cas de Mourinho m'ha retrotransportat a les meves èpoques inicials com a professor de secundària, a un curs en què vaig tenir el doble disgust de veure com s'entronitzaven una professora cínica i un alumne extorsionador. Sembla com si en la nostra cultura hi hagués una tendència recurrent a adorar cops d'efecte executats enmig d'un oceà de negativitat. Després d'extorsionar, robar, amenaçar i agredir els seus companys durant tot l'any, aquell alumne va ser elevat a categoria d'heroi perquè un dia va tenir la “noblesa” de reconèixer haver comès un dels múltiples robatoris que va cometre. Després de faltar al respecte als alumnes, de minar-los l'autoestima i de dividir la classe segons la perversa polarització d'alumnes enfonsats i alumnes salvats, aquella professora va hipnotitzar els salvats perquè creguessin que la seva actitud despòtica tenia, al capdavall, un objectiu formador i de competència en la matèria amb què ella estava avesada –i m'imagino que encara està avesada– a torturar els alumnes. Veure-la sortir de classe l'últim dia de curs amb un braçalet regalat pels salvats va representar tota una lliçó de vida. Des de llavors encara valoro més la pràctica sistemàtica de la moral i encara denigro més el miratge d'alguns cops d'efecte moral.
