viure sense tu
Llepolies de calendari
La tradició de la mona pesa prou perquè se'n venguin més de sis-centes mil
El disgust que poden haver tingut aquest any els gremis de pastissers, llibreters i del ram de la flor, per les males passades de la lluna i la mobilitat de la Pasqua, que ha topat en el calendari amb les parades de llibres, entren en el càlcul del risc. Per contrarestar-ho, els llibreters han estirat Sant Jordi tota la setmana. Però els floristes han perdut les vendes que, en un dia laborable, generen els que volen fer arribar roses a les companyes de feina. Sort que la tradició de la mona pesa prou perquè se'n venguin més de sis-centes mil. Quina mala passada per al pastís de Sant Jordi, que, juntament amb el de la Diada, intenta fer-se un forat en els hàbits llaminers del país. Si repasseu La teca, el receptari del manresà Ignasi Domènech, no els hi trobareu, aquests dos últims pastissos. I no per prescripció de Dukan, sinó perquè La teca, que es presenta com la veritable cuina casolana de Catalunya, queda un pèl desbordada. No només pels èxits dels germans Roca, que han tornat a situar la cuina catalana al capdavant dels rànquings mundials, sinó perquè està escrit fa cent anys. Hi tenen menú de festa l'Ascensió o l'Assumpció, però no el patró. Per cert, que entre les consideracions a la “reina de la llar”, que fa Domènech, diu que “en una casa la dona és el ministre d'Hisenda, i el marit el contribuent, el qual mai no ha de ser arruïnat pel ministre”. Sembla que parli de política, i són afers domèstics. Potser caldrà buscar la via d'un bon tec, per resoldre diferències amb la vicepresidenta Salgado. El cas és que aquesta norma de celebrar la Pasqua el diumenge posterior a la primera lluna de primavera ha arrenglerat la farigola, els cigrons i el bacallà de Divendres Sant, amb el pastís de Sant Jordi, l'anyell rostit i la mona. I s'acosta la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, que a més del mató de l'àrea del santuari ha inspirat les roques, uns dolços que imiten la muntanya màgica. Encara que, posats a triar, dimecres m'agradaria més menjar-me una bona pila de merengues. A veure si em poso de bona lluna.
