Opinió

Veus Paral·leles d'enguany

Ja s'ha con­ver­tit en un ritual que l'equip diri­git per Albert Mes­tres s'ins­tal·li un dia de juliol en un tea­tre o en una plaça de Tar­ra­gona –i després Vila­franca del Penedès, Bar­ce­lona, Bada­lona, Mallorca, València... La dis­po­sició escènica –un rec­tan­gle de cadi­res que deli­mita l'espai escènic i uns focus alts i prims que asse­nya­len els poe­tes– iden­ti­fica un espec­ta­cle que va eixam­plant la difusió: si fa qua­tre anys sal­tava a Mallorca, ara arriba a València. La filo­so­fia de Veus Paral·leles és el diàleg poètic, el con­tacte entre llengües i cul­tu­res. Qua­tre poe­tes cata­lans i qua­tre d'una altra llen­gua lle­gei­xen el seus tex­tos. Als Països Cata­lans, és l'actriu Mireia Cha­la­manc qui lle­geix els tex­tos traduïts que prèvia­ment han reci­tat els autors en la llen­gua ori­gi­nal; en la visita que s'acos­tuma a tor­nar al país dels poe­tes con­vi­dats, un altre actor o actriu fa el mateix amb els tex­tos dels poe­tes cata­lans. Si l'any pas­sat van venir occi­tans i en edi­ci­ons ante­ri­ors ita­li­ans, ama­zics i bas­cos, entre d'altres, enguany ha arri­bat el torn dels roma­ne­sos: dos homes i dues dones que escri­uen poe­sia d'avui en la llen­gua romànica geogràfica­ment més allu­nyada de nosal­tres però que podem sen­tir sovint als nos­tres car­rers. Dels Car­pats a la serra d'Alcoi, diu el lema de l'espec­ta­cle d'enguany, que l'any que ve pot­ser esta­ria bé que es tras­lladés a un indret amb menys sorolls.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.