Articles

viure sense tu

‘La barraca'

Com que s'acosten eleccions, bufetada al català i ventada jacobina

Quan t'imagines la somera, o el matxo, en les feines del segar i el batre, penses que per força s'havien de cantar cançons perquè no s'aturés l'animal. Una feina amb un punt de rutina, en què el cant donava força al pagès i al bestiar. És normal que el Delta de l'Ebre donés lletres com ara aquesta: “Déu va fer pobres i rics quan este món va crear. A mi em va fer dels primers i ara em toca treballar”; o la Costera aquesta altra: “Ai, mare, jo vull casar-me perquè em pica el tirorí; tin paciència, filla meua, que antes m'ha picat a mi”... Hauríem de tornar a cantar ni que fos per agafar forces o per apagar coïssors i riure. És clar que hem canviat de feines, i la mecanització del camp ha esborrat aquest tipus de cançó. Per això és millor deixar-ho en mans de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i del seu alter ego valencià: Pep Gimeno, Botifarra. Ara s'han trobat, i han gravat La barraca, un disc de jotes, fandangos, havaneres, marineries, romanços i cants de treball. És una sort aquesta trobada entre els de Tortosa i el de Xàtiva. Una sort que revela, un cop més, la ignorància mútua en què ens volen instal·lar, l'esquarterament cultural que patim des de fa tants anys. El mateix Gimeno, Botifarra, pregunta als Quicos on s'havien amagat durant tots aquests anys?

Al marge de la feina de reconeixement de la cançó d'arrel, la cançó popular, prou difícil a Catalunya, hi ha la de trencar les fronteres. I n'hi ha de molts tipus: des de les barreres mentals fins a les televisives. I des d'aquesta setmana hi podem afegir les que vol aixecar la nova presidenta d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, que es vol carregar la llei de llengües, que protegia el català a la Franja. Deu ser un senyal més que s'acosten eleccions espanyoles. Bufetada al català i ventada jacobina d'uns o altres.

Posats a cantar, algú li hauria de cantar les quaranta. I els Quicos allò de: “La jota ve de València, segons la història diria; a Catalunya i Mallorca, i Aragó va arribar un dia, però a les Terres de l'Ebre li vam donar l'alegria”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.