Opinió

els fils d'ariadna

Un dret

¿Algú que treballa catorze hores diàries i en condicions deplorables, pot aspirar a la ‘realització' personal i social?

En aquests moments s'està par­lant molt d'estralls asso­ci­ats a la crisi econòmica: estralls finan­cers, d'atur, de reta­llada en els ser­veis soci­als... Es tracta, és clar, de punts de referència impor­tants i ine­vi­ta­bles. Però també es troba a fal­tar que no s'abordi una qüestió vital per a tota ciu­ta­da­nia que desitgi ser apro­xi­ma­ti­va­ment lliure, rea­lit­zada i feliç: deba­tre sobre el marge de temps de què ha de dis­po­sar una per­sona per ser sol­vent no només en el pla labo­ral i tècnic sinó en una dimensió cul­tu­ral, social, cívica i de des­ple­ga­ment de les facul­tats indi­vi­du­als. Tant la com­prensió de la rea­li­tat d'un món com­plex com la rea­lit­zació de les facul­tats per­so­nals plan­te­gen unes exigències objec­ti­ves a tota per­sona. Així doncs: per què no aspi­rar a tra­duir en dret cons­ti­tu­ci­o­nal el marge de temps impres­cin­di­ble per res­pon­dre a aques­tes exigències? És una reflexió ja ini­ci­ada pels grecs antics, i con­ti­nu­ada pels arqui­tec­tes de la República de Wei­mar, alguns il·lus­trats i alguns pen­sa­dors libe­rals. El seu punt de par­tida és ben específic: per dei­xar de ser sim­ples súbdits, cal que els ciu­ta­dans dis­po­sem d'un temps que ens per­meti rea­lit­zar-nos. És a dir: neces­si­tem temps per lle­gir, infor­mar-nos, con­ver­sar, des­ple­gar capa­ci­tats cre­a­ti­ves, de relació, d'amis­tat i, en defi­ni­tiva, d'equi­li­bri per­so­nal i social.

Però en les nos­tres soci­e­tats abun­den jor­na­des i con­di­ci­ons labo­rals tan dra­co­ni­a­nes que neguen aques­tes facul­tats bàsiques per a la inte­gri­tat psi­cològica, social i democràtica de la per­sona. ¿Algú que tre­ba­lla catorze hores diàries i en con­di­ci­ons deplo­ra­bles, pot aspi­rar a la rea­lit­zació per­so­nal i social? Ni el credo del libe­ra­lisme sal­vatge ni les dic­ta­du­res d'esquerra han donat cos a aquest temps neces­sari. Per als pri­mers, el temps de for­mació entra en con­flicte amb les sacro­san­tes exigències “del mer­cat labo­ral”. Per als segons, una per­sona ha de doble­gar-se a les neces­si­tats pro­duc­ti­ves decre­ta­des per l'estat. Exi­gir i exi­gir-nos aquest temps impres­cin­di­ble deu ser una de les poques mane­res de con­ver­tir-nos en ciu­ta­dans amb ple­nes facul­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.