El maleït curt termini
S'ha de controlar el moviment d'un mercat que baixa o puja un
2% o un 3% cada dia
En economia les operacions a curt termini són aquelles que es fan per desfer-les al cap de pocs dies o poques setmanes. Són especulatives per definició, ja que es creu que allò que compres o que vens avui, pujarà o baixarà
de preu de forma immediata, de manera que podràs desfer l'operació amb guanys. Són operacions
de risc, ja que et pots equivocar.
A la vella borsa de Barcelona, els borsistes experimentats sabien tancar una operació amb pèrdues suportables, si s'adonaven que no l'havien encertat. En deien “fer l'ou”. Els que s'equivocaven i no desfeien l'operació a temps podien córrer el risc d'acumular pèrdues majors i quedar pelats.
Les operacions a curt termini es fan normalment a la borsa de valors o en els mercats de les monedes o de les matèries primeres com el petroli i els cereals. El volum general d'operacions no té res a veure amb el moviment real dels títols o de les mercaderies, ja que són operacions curtes, que s'obren i es tanquen només amb moviment de diners. Són perfectament legítimes, però en el context actual de crisi econòmica i de desconfiança són les principals responsables d'uns mercats embogits, que ens fan molt de mal. Fa unes setmanes demanava la intervenció dels estats i de les institucions financeres internacionals per evitar l'exercici del que en deia el dret al suïcidi. Tothom té dret a llançar-se daltabaix d'un balcó,
però els que estan al costat del
suïcida tenen també el dret i l'obligació de procurar impedir-ho.
Alguns estats –per exemple,
Alemanya– han prohibit les operacions de valors, curtes i a la baixa, en les quals el protagonista ven
uns títols que no té, per comprar-los al cap d'uns dies per sota del preu de venda. L'intervencionisme dels governs és empipador, però a vegades no hi ha altre remei. Què hauria passat si el govern americà, el britànic, el francès, el belga, l'holandès i l'alemany no haguessin nacionalitzat temporalment alguns grans bancs a finals del 2008? El sistema financer hauria entrat en un col·lapse i ara estaríem en una situació pitjor que l'actual.
Fa anys que es discuteix el millor sistema per evitar o reduir aquestes operacions financeres a curt termini. Es va proposar la taxa
Tobin, segons una suposada proposta d'un premi Nobel d'Economia. Sembla que oferia moltes
dificultats pràctiques. Però, com
sigui, s'ha de controlar el moviment d'uns mercats que baixen o pugen un 2% i un 3% cada dia, com si
això fos normal. La proposta té
un cert paral·lelisme amb una mesura molt impopular: el copagament sanitari. Si fessin pagar un
sol euro per una visita al CAP, potser aconseguiríem que algunes
persones que tenen mal de cap es limitessin a prendre una aspirina,
o que no es moguessin de casa si un nen té mal de panxa després
de fer-se un tip de pastís de xocolata. Hi ha qui creurà que el copagament és de dretes i una taxa estil Tobin d'esquerres, però es proposen el mateix: no estimular els
moviments a curt termini, perquè incideixen negativament en el mercat i en les despeses sanitàries.
Ja sé que l'he dita grossa!
