Opinió

són faves comptades

Que vénen els indis!

Ja fa temps que l'Índia té una potent indústria cinematogràfica

Quan ens parlen de països emergents, al costat de la Xina –que de fet ja fa dies que ha emergit i es prepara per liderar el món– s'hi situen el Brasil i l'Índia. Amb l'organització dels Jocs Olímpics i el mundial de futbol sembla que el Brasil també ja hagi trobat el camí per agafar l'embranzida que li fa falta i amb ell arrossegar altres països de la zona. En canvi, en aquesta tríada l'Índia sempre queda en un tercer pla malgrat tenir en el seu territori el referent asiàtic en tecnologia, l'equivalent al Silicon Valley nord-americà, i unes indústries de serveis que treballen per a tot el món. No és d'ara, ja fa temps que l'Índia gràcies a la seva potent indústria cinematogràfica –al cap de l'any produeix el doble de pel·lícules que Hollywood– ha anat entrant en els circuits econòmics mundials. I, ara de retruc, és possible que ajudi a salvar d'altres economies, com l'espanyola. Zindagi na milegi dobara, que vol dir Només es viu una vegada en hindi, és el títol d'una superproducció de Bollywood rodada a l'Estat espanyol que està arrasant allà. L'argument segur que els sona. El protagonista, després de comprometre's, decideix acomiadar la seva solteria fent un viatge amb els seus dos millors amics. El viatge ja es poden imaginar on és… exacte! pels tòpics de sol, platja, flamenc, Gaudí i Tomatina del Bunyol inclosa. La pel·lícula és de producció i factura índia. Un Resacón en Las Vegas molt sui generis que té el patrocini de Turespaña. Suposo que el govern ha vist en el turisme una de les maneres de sortir de la crisi però no pot ser que hi hagi dues maneres d'actuar. Mentre uns s'escarrassen per arraconar el turisme de baix cost i el de borratxera que a la llarga ja hem tornat a veure que costa tan car, els altres no poden abonar la imatge d'un país ideal per als comiats de solter perquè ja sabem com acaba la pel·lícula. La diferència entre el nou turisme i aquell de la dècada dels vuitanta i noranta, que ha vingut fascinat pel que veien a les pel·lícules i pel que es venia a les agències de viatge, hauria de ser que no només vinguessin a buscar sol i platja, gresca i xerinola –que amb moderació està molt bé–, sinó que a aquestes altures de la pel·lícula s'hauria de tenir la capacitat d'engrescar-los amb la potent oferta cultural que tenim. Si és així, que vinguin els indis i qui vulgui!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.