Hospitals a l'UVI

No cal ser gaire observador per adonar-se que la crisi econòmica i financera que afecta bona part d'Europa va pel camí de convertir-se en aquella cançó de l'enfadós de la qual no hi ha manera de desempallegar-se. El món sanitari català és un dels sectors més castigats per la crisi i les retallades corresponents. De fet era previsible. El nostre sistema sanitari, elogiat generalment per la seva qualitat i professionalitat, si ja era difícil de mantenir en època de vaques grasses, s'ha fet insostenible en aquesta època de recessió que no sembla que tingui fi. Ningú no discuteix, doncs, que calia reconduir, per tal de salvar-lo, la situació financera de la nostra sanitat. Ara bé, quan les retallades comencen a afectar els hospitals que són referència al seu territori, la cosa ja comença a fer una mica de por. És el cas de la Corporació
de Salut del Maresme i la Selva, que bàsicament vol dir els hospitals de Calella i Blanes, que són les empreses més grans, amb diferència, de les respectives poblacions, que
donen cobertura sanitària a setze municipis i a més de dos-cents mil habitants. Indiscutiblement la sanitat és un dels pilars de l'estat del benestar que, amb visió de futur,
no hauríem de deixar perdre per
les urgències peremptòries d'aquesta crisi, bàsicament perquè, com deien els nostres avis i àvies, hi ha estalvis que foraden les estovalles.